EL FUTBOL S’ATURA PER NADAL?

Les dates nadalenques són assenyalades per tothom; els nens esperen regals, les botigues intenten enriquir-se i les famílies busquen retrobar-se i gaudir d’un descans sovint merescut. D’entre tanta tranquil·litat i repòs, però, el futbol no frena i continua el seu curs natural. I és que entremig de torrons i celebracions, l’activitat futbolística segueix endavant i tant als camps com als despatxos no paren els moviments: la pilota comparteix protagonisme amb el pessebre i l'arbre i, tot i que alenteix el ritme, continua circulant per la gespa; de la mateixa manera, els directors tècnics no perden l'oportunitat de fer-se un lloc en el tan competit escenari negociador i alternen contactes per fitxar jugadors amb cops de bastó al tió. El que està clar, però, lluny de la fantasia del Nadal, és que el futbol no es pot relaxar ni durant les festes.

Els pioners del futbol nadalenc són els britànics que, ja des del segle XIX, conserven la competició malgrat les vacances. I és que per Nadal, quan la majoria de lligues s’aturen, la Premier League viu un període d’activitat frenètica, amb tres jornades en deu dies que ja s’han convertit en una tradició. Tot comença amb el Boxing Day, el dia 26 de desembre --per Sant Esteve--, la jornada més esperada i coneguda del futbol anglès. El Boxing Day és una cita que té els orígens el 1860, quan es van enfrontar el Hallam i el Sheffield United en el primer enfrontament entre dos clubs reconeguts i que va acabar amb un 0-2. En aquell va començar una tradició ja centenària que en l'actualitat omple els estadis de famílies i ofereixen la possibilitat als nens de gaudir del futbol. De fet, el Boxing Day és la jornada amb més afluència de públic i la temporada passada un total de 385.330 aficionats van assistir als estadis, un 97% del total, un èxit rotund. Sense anar més lluny, ahir es van disputar els deu partits corresponents a la divuitena jornada de la Premier i els equips ja preparen la següent, que es disputarà pràcticament en la seva totalitat demà dilluns. Això no satura, al Regne Unit no estan per bromes...

Bay Arena durant el partit Bayern Leverkusen-Freiburg
l'any 2010. 

Malgrat això, la majoria de les lligues --a Itàlia, França o Grècia-- s'aprofita el descans nadalenc per reposar i no es disputen jornades de Lliga. A Alemanya, per exemple, els partits no tornen fins al 22 de gener, ja que el fred impedeix la pràctica esportiva en plenes condicions i, per tant, s’opta per adaptar el calendari a les condicions climatològiques. Per la seva banda, el futbol espanyol sempre s’ha mostrat reticent a jugar per Nadal i s’ha reservat les vacances per fer una llarga aturada. Enguany, però, això ha canviat: sigui per interessos econòmics o voluntat d’espectacle, tant se val, la primera divisió espanyola ha reduït el seu descans i ha afegit partits per festes. Per això, després del descans del dia de Nadal, aquesta setmana tindrem partits i, en l’entrada d’any, hi tornarem. Seran quatre dies de futbol, només interromputs per la festa de Cap d’any, que faran tornar la pilota a l'actualitat. 

Aquesta és una reivindicació que ha fet l’afició des de fa temps i que, finalment, s'ha escoltat. Jo, personalment, sempre havia sigut partidari que el futbol espanyol adoptés el model anglès i celebrés jornades de Lliga durant el Nadal i estava convençut que una programació com la de la Premier League seria un regal. Ara, per fi, en podem gaudir i mantenim l'activitat i l'emoció també per Nadal. I és cert que cal respectar el seu descans i la seva família, que mereix ser tractada com les famílies de la resta de mortals. Però això no és excusa, i havent permès les celebracions tradicionals --Nadal i Sant Esteve, aquí Catalunya--, no tenen cap altra excusa per oblidar-se del futbol. En el fons, és la seva professió i cobren prou diners per adaptar les seves vides a la Lliga.

En un altre sentit, durant el Nadal tampoc pot faltar la cita amb el partit de la selecció catalana, que aquest any es va disputar ahir --amb victòria pel País Basc per 0 a 1-- i que, una vegada més, va reivindicar el potencial del nostre equip nacional i la voluntat i necessitat d'oficialitzar les nostres seleccions: una nació, una selecció. 

En segon lloc, als despatxos no para l’activitat i la irrupció del mercat d’hivern a partir d’inicis d’any presenta l'oportunitat d'incorporar jugadors. Són molts els equips que s’aboquen a aquesta finestra de fitxatges com a esperança per revertir rumbs frustrants o perfeccionar trajectòries ascendents. Des del meu punt de vista, crec que el mercat d’hivern no és només un remei d’urgència que ajudi a l’equip a sortir del pas en la resta de l’any, sinó que hauria d’oferir jugadors que, més endavant, es mantinguin a la plantilla i enforteixin els equips. Tanmateix, també és cert que les opcions i les ofertes són més limitades que a l’estiu, ja que hi ha equips que no en volen sentir a parlar de vendes i prefereixen mantenir la cohesió d’equip, però cal furgar el mercat per trobar la millor proposta.

Al llarg de la història, han sigut molts els equips que han aprofitat l'hivern per reforçar els seus equips i han incorporat futbolistes a les seves plantilles. Tot i això, no tots han encertat, i si bé hi ha hagut bones eleccions, també hi ha hagut fracassos.

D’una banda, tenim futbolistes que, havent arribat com a recanvis d’última hora, es van consolidar en els seus equips i van fer una contribució profitosa. El 2006, Gonzalo Higuaín va fitxar pel Madrid després de deixar el River Plate per 12 milions d’euros i en poc temps es va convertir en una peça fonamentalment dels onzes de l’equip blanc; el 2011, Luis Suárez va arribar al Liverpool provenint de l’Ajax per 26,5 milions d’euros i amb poc temps es va convertir en un golejador infal·lible i pretès per tot Europa; el mateix any, David Luiz va aterrar al Chelsea des del Benfica per 30 milions i va esdevenir un central de garanties; i el 2013, Juan Mata va ser fitxat pel Manchester United arribat del Chelsea per 45 milions i està oferint un bon rendiment al mig del camp red.

A l’altre extrem, però, hi ha hagut incorporacions que han naufragat i jugadors que no han compensat el seu fitxatge. El cas més sonat va ser el de Fernando Torres, que va aterrar al Chelsea des del Liverpool per 58,5 milions d’euros i que en quatre temporades i després de 172 partits, només va aconseguir anotar 45 gols. Més a prop, ens sonen els noms de Maxi López, que va arribar al Barça el 2004 procedent del River Plate i només va jugar 19 partits i va anotar dos gols; Fernando Gago, fitxat pel Madrid el 2007 per 20 milions d'euros i que va oferir un rendiment depriment; o Julien Flaubert, fitxat pel Madrid el 2009 i que només va participar en dos partits --amb un total de 57 minuts--. 

Veient això, es fa evident que el futbol no para ni pot parar per Nadal. Ha d'estar pendent de massa coses i no es pot permetre cap distracció. Perquè el ritme frenètic que ha adquirit en els darrers temps no ho permet; l'actualitat continua girant i ningú es pot distreure si no vol perdre pistonada respecte a la resta. Fitxatges, partits, negociacions o entrenaments, tant se val, tot compta, tot serveix per posar a punt l'arsenal de cara al nou any. I tot això sense oblidar que els futbolistes tenen família i necessiten descansar i oblidar-se del futbol, tot això sense oblidar que tenen un sou astronòmic i es deuen a una afició que els vol veure en acció.

Però és que, a més, ni els periodistes, ni l'afició, volen renunciar a gaudir del futbol durant les festes, un període de celebració amenitzada amb una bona dosi d'emoció. El Nadal: temps d'alegria, torrons i neules, temps d'esport, futbol i pilota; temps per tot, temps per tothom. 

Etiquetes: Futbol

AJUDAR ESTÀ A LES NOSTRES MANS?

Som-hi! Benvinguts a un altre dia de fraternitat a Catalunya, de voluntat d’ajudar i d’empatia desbordada. Benvinguts a la festa de la solidaritat, dels reptes, benvinguts a la festa que cada any per aquestes dates fa gran aquest país. I és que avui tenim una nova cita amb la Marató de TV3, la campanya més gran que existeix a casa nostra i que any rere any recapta milions d’euros en benefici de la investigació científica. Enguany, sobre la diabetis i l’obesitat, dues malalties cròniques sobre les quals cal continuar investigant per trobar-ne una solució definitiva.
I per donar suport a la Marató, s’han organitzat arreu del país més de 2.000 activitats populars que aportaran el seu granet de sorra a una iniciativa sense límits. Les activitats són moltes i variades i van des de xocolatades, fins a xarrades, passant per concerts o obres de teatre. Entre elles, a més, hi trobem propostes esportives, com caminades populars, excursions o partidets de futbol. Perquè el món de l’esport, com no podria ser d’una altra manera, també s’aboca en la solidaritat que avui cobreix Catalunya. L’esport, des del seu àmbit, també se suma i empeny en la mateixa direcció per arribar a una meta que serà més a prop després d’aquesta jornada.
Probablement, la iniciativa, ja tradicional, que té més ressò és el partit entre famosos, que encara al Miniestadi en un enfrontament de futbol cares conegudes sobretot del panorama català. Enguany, per exemple, comptarà amb la participació de representants del món del motor, com els germans Marquez (Àlex i Marc) o Aleix Espargaró, exfutbolistes d’elit, com Julio Salinas, Lobo Carrasco, Eric Abidal, Gerard López o Lluís Carreras i actors de diferents àmbits, personatges de la sèrie Merlí –la Júlia Creus (la Mònica de Villamore) i el Carlos Cuevas (el Pol Rubio), i imitadors de Crackòvia i Polònia. Tot i això, segons el Jaume Llauradó, president del Fòrum Samitier i impulsor original del partit, no tots els que demanen jugar poden fer-ho --que són molts--, ja que no hi ha espai per tothom.

Abidal va fer el servei d'honor en el partit de la Marató 2012

El partit, que es disputa des de la primera edició de la Marató --i ja en van 24--, aporta els quatre euros de l’entrada al marcador final i representa una altra de les iniciatives que se sumen al carro de la solidaritat. Cada any són milers els aficionats que assisteixen al partit, veuen de prop les grans estrelles mediàtiques, copsen la força que transmeten i s’involucren en la Marató. Tasten, de primera mà, de què som capaços els catalans.

Centre de recepció de trucades de La Marató de TV3

Perquè avui, una vegada més, els catalans, amb orígens, ideologies, situacions econòmiques i creences diferents, ens bolcarem conjuntament a una mateixa causa, sumarem esforços cap a la mateixa direcció i farem del nostre petit país, un gran exemple d’empatia. I és que la Marató és una iniciativa pionera, de les més destacades del continent, i que mostra al món com som els catalans. I les xifres parlen per si soles: en total, en les 24 edicions que s’han celebrat, s’han recaptat 142.256.675 milions, 6 milions de mitjana. A més, en les darreres cinc edicions, les cinc més fructíferes de la història, s’ha aconseguit 53 milions, amb més de 10 milions i mig de mitjana. Si agafem la població mitjana de Catalunya en aquest període --7.539.092 habitants– concloem que cada català ha aportat 1,41 euros. La Marató, de fet, és el programa que més fons recapta de l’estat espanyol i està al nivell de les més prestigioses en l'àmbit internacional.
A més, però, també és important la tasca de sensibilització que impulsa, transmeten a la població la necessitat de potenciar la recerca i divulgant i educant els ciutadans sobre els conceptes mèdics que, en algun moment, els poden atrapar. La Marató és una font de vida.
Ja per acabar, cal prendre consciència del poder que tenim a les nostres mans; el lema de la Marató declara que “La Marató diu molt de tu”. I sí, diu molt de nosaltres. Diu molt dels esportistes que s’entreguen en defensa d’aquesta iniciativa i hi col·laboren per ampliar el seu radi d’influència. Diu molt de l’esport, l’esport com a motor de companyonia i cohesió social. Diu molt de la gent que, sovint des de l’anonimat, organitza activitats per donar valor a la Marató, estendre’n l’impacte i involucrar-hi el màxim de gent. Diu molt de l’esperit d’aquest país, un país modest amb un esperit ambiciós, que no entén de límits ni fronteres i va més enllà sempre que pot. Diu molt de la nostra televisió pública, que destina tot el necessari per impulsar un programa complex que sap portar amb delicadesa i professionalitat un projecte de grans dimensions que cada any se supera en èxit. Diu molt, en definitiva, de la nostra consciència, que ens dicta que nosaltres, amb la nostra aportació petita i humil, però forta i transcendent, som capaços de millorar l’estil de vida d’aquells que ho necessiten. Diu tant, que ho diu tot.

Etiquetes: Futbol - Altres esports - Extraesportiu