TATA MARTINO, LA DECISIÓ ENCERTADA?

L’anunci de la recaiguda de Tito Vilanova, i la consegüent renúncia com a entrenador del Barça, va deixar en estat de xoc tot el món del futbol. Va ser una notícia que ningú s’esperava i que ningú volia sentir, i els barcelonistes, a més de preocupar-nos intensivament per la salut del de Bellcaire d’Empordà, també ens vam interessar per saber el futur entrenador de l’equip, un càrrec que, després de la marxa forçada de Vilanova, havia quedat orfe.

Gerardo Martino, més conegut com el Tata Martino, va ser l’elegit per substituir Vilanova i intentar continuar i mantenir el projecte iniciat per Guardiola l’any 2008. L’argentí no ha entrenat mai a Europa, però ha aconseguit bons resultats amb els equips que ha dirigit: el millor balanç en un Mundial (quarts de final) i un subcampionat en la Copa Amèrica 2011 és el seu llegat com a seleccionador del Paraguai; i 4 Tornejos d’Obertura, 2 de Clausura i 4 campionats absoluts al Paraguai i 1 torneig final a l’Argentina són els títols que ha conquerit amb els equips sud-americans que ha entrenat. El rendiment acreditat ha estat molt bo, però el futbol europeu és diferent i caldrà veure si serà capaç d’adaptar-s’hi. De moment, és clar que és una proposta arriscada confiar en un entrenador novell entrenant a Europa per mantenir un projecte iniciat.

 El Tata Martino és una persona amb les idees molt clares i això pot modificar excessivament, i sense que alguns ho desitgéssim, el model Barça i abandonar la filosofia dels últims anys. La personalitat de l’equip es podria veure alterada si el nou entrenador adopta noves tàctiques i estratègies que desmunten el pla iniciat per Guardiola. Entre altres variants, sembla que l’argentí es decantarà per la pressió individual en lloc de la pressió zonal en la defensa dels córners, estratègia desfavorable al Barça a causa de les condicions físiques dels jugadors. Ell va prometre que no modificaria en excés l’equip, i és important que intenti amagar els pocs defectes que té; la defensa a l’home és, contràriament, exposar el Barça a l’atac enemic.

És una evidència que, a finals de juliol i quan tots els equips ja han començat les respectives pretemporades, hi ha poques ofertes al mercat, però això no ha de servir d’excusa a l’hora d’escollir. Entre altres recursos, el Barça té una pedrera reconeguda mundialment que no només serveix per alimentar el primer equip de futurs talents, sinó que també pot aportar entrenadors en situacions límit. A més, l’arribada del tècnic argentí obligarà a deixar fora de la banqueta els preparadors físics i el que fins ara era el segon entrenador (Jordi Roura), que coneixen de primera mà les necessitats dels jugadors i que han treballat amb ells els últims anys.

Personalment, l’elecció de Martino com a substitut de Tito Vilanova no m’agrada, ja que crec que sembla més una solució d’urgència sense garantia d’èxit que un projecte de futur que asseguri el model. Amb això no vull assegurar el fracàs, ni molt menys, però hi havia altres opcions, i millors, com a relleu a la banqueta.

Diuen que no s’ha de jutjar un llibre per la portada, i per això, quan comenci la temporada i l’argentí hagi dirigit alguns partits, podrem fer un judici més precís de la seva arribada. De moment, però, les primeres valoracions es fan seguint els seus resultats anteriors, i més enllà dels títols que ha aconseguit, la seva nul·la experiència a Europa pot passar-li factura.

No tindré cap problema a reconèixer que m’he equivocat si, finalment, Martino assoleix títols i convenç com a entrenador. Empassar-me les paraules serà símptoma que el Barça ha triomfat, i això és el més important.

Etiquetes: Barça - Futbol