El ral·li Dakar és la competició més dura i exigent del món del motor. Va néixer l’any 1979 unint, en origen, les capitals de França i el Senegal (París i Dakar). Des d’aleshores, ha anat evolucionat i, després de recórrer territoris europeus i africans durant els 30 primers anys, el 2009 es va traslladar a l’Amèrica del Sud. Al principi, només es podia disputar en les categories de cotxes i motos; un any més tard, però, ja es van incorporar els camions, i el 2009 es van introduir, per primer cop, els quads.
Els pilots que hi participen es preparen a consciència durant l’any per afrontar aquesta cita en les millors condicions i poder gaudir d’un bon estat de forma durant la competició. Les pràctiques que realitzen són variades i, més enllà d’entrenar-se dalt del vehicle, és necessari anar al gimnàs, nedar i córrer per millorar la condició física. Durant la prova, també és molt important cuidar l’alimentació i la hidratació, ja que són la base per tenir un bon rendiment.
El recorregut varia cada any i l’organització, després de les crítiques rebudes el 2013 a causa de la poca dificultat de les etapes, va anunciar que en el Ral·li següent els pilots s’haurien de preparar per a traçats llargs, calorosos i molt exigents. Al final, s’ha comprovat que, en efecte, aquesta edició ha sigut molt complicada i s’ha catalogat com la més difícil des que el Ral·li se celebra a Amèrica. S’han travessat territoris de l’Argentina, Bolívia i Xile, en un total, aproximat, de nou mil quilòmetres --que poden variar depenent de la categoria--, organitzats en tretze etapes. Quatre-cents trenta participants van prendre la sortida a Rosario el 4 de gener, entre els quals hi havia deu catalans, disposats a complir el seu somni i amb ganes de viure experiències inoblidables. Tres dels nostres pilots han aconseguit imposar-se en les seves categories i han deixat empremta en el ral·li més famós del planeta.
Nani Roma té 41 anys i va néixer a Folgueroles, a la comarca d’Osona. Després de disputar sobre la moto vuit edicions del Dakar, entre 1996 i 2004, i guanyar-lo en aquesta darrera, el 2005 va debutar en la categoria de cotxes. Des de llavors ha aconseguit un tercer lloc, el 2006, i una segona plaça, el 2012, i ha hagut d’abandonar en dues ocasions, el 2010 i el 2011. Aquest any, per fi, s’ha proclamat campió i ha fet història esdevenint el tercer pilot en conquerir-lo en dues disciplines.
Marc Coma té 37 anys i va néixer a Avià, al Berguedà. L’any 2002 va estrenar-se en la categoria de motos, però es va veure obligat a abandonar. Des de llavors, ha obtingut resultats molts variats, des de la retirada el 2004 i el 2007, fins a la consecució del Ral·li en tres ocasions –2006, 2009 i 2011–, passant per la segona plaça el 2005 i el 2012. L’any passat va haver de renunciar a participar-hi poc abans de l’inici a causa d’uns problemes físics a l’espatlla esquerra i enguany tenia el desig de refer-se d’aquella frustració. Finalment, ha aconseguit alçar-se vencedor i s’ha convertit en el quart pilot de la història amb més títols sobre dues rodes, amb un total de quatre.
Laia Sanz té 28 anys i és de Corbera de Llobergat, al Baix Llobregat. S’ha classificat com a primera dona en la categoria de motos en les darreres quatre edicions, liderant amb mà de ferro la classificació femenina. Abans de la sortida, al gener, la catalana va manifestar l’objectiu d’acabar entre els 30 primers, i al final ha obtingut la setzena posició, tota una proesa en una carrera d’aquestes dificultats.
Nani Roma, Marc Coma i Laia Sanz són els vencedors i escriuran el seu nom a la història. Malgrat això, els guanyadors no han de ser els únics recordats; tots els participants --els que han acabat, els que han abandonat o els que s’han fet enrere en l’últim moment-- mereixen ser mencionats després del seu sacrifici. El Dakar és una competició molt dura i a causa de les seves característiques hi ha pilots que es veuen obligats a renunciar a l’aspiració d’acabar-lo per la brutalitat de les etapes.
De fet, només 204 han completat la prova, tan sols el 47% dels participants inicials. Cal destacar el cas del català Gerard Farrés i el portuguès Paulo Gonçalves durant la cinquena etapa, quan se’ls va incendiar la moto perquè l’escalfor produïda pel motor va cremar les branques enganxades a la part inferior del vehicle. Tots dos van veure com les flames consumien el seu somni i com el seu esforç es convertia en cendra. És inevitable, també, tenir un record per les víctimes mortals al llarg dels anys, i cal donar el condol a les famílies i els amics dels morts durant el Dakar. Des del seu inici, són 23 els pilots que han perdut la vida mentre corrien el Ral·li i més de 50 les persones relacionades amb l’esdeveniment que han desaparegut.
És evident, i queda demostrat amb les dades a la mà, que participar en el ral·li Dakar no és una tasca gens fàcil i només està a l’abast dels més valents. No tots els pilots són capaços d’acabar-lo, però no per això els hem de menysprear. Des del meu punt de vista, tots els participants mereixen un reconeixement; encara que es veiessin obligats a abandonar, malgrat no haver complert les seves expectatives o tot i haver fracassat en l’intent, han demostrat atreviment, coratge i esforç, i per això no els podem deixar de banda. Seríem injustos si oblidéssim aquells que no han arribat allà on la glòria els acompanya, ja que ells també han deixat petjada. Després d’haver-se entrenat a fons per a la cita, d’haver superat tot tipus d’adversitats i d’haver sigut partícips d’un esdeveniment únic, tots els pilots que corren el Dakar han de ser considerats uns autèntics herois.
Etiquetes: Altres esports
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada