EL FUTUR DEL BLOG (II). MAI DEIXIS DE SOMIAR

Ja hi tornem a ser: s’acaben les vacances, comencen les classes, recuperem la vida normal i arriba un moment per pensar. Fa poc menys de catorze mesos, vaig iniciar aquest blog, un modest projecte sense grans pretensions que tenia l’únic objectiu de trobar un lloc agradable on poder expressar les meves opinions al voltant del que més m’apassiona: l’esport. En aquell moment, res ni ningú em feia pensar que aquesta humil idea arribaria tan lluny i que superaria, amb escreix, les meves expectatives. Ara, poc més d’un any després, sec a pensar i m’adono que el nadó que vaig fer néixer s’ha convertit en tot un adult i que les aventures que hem viscut i els obstacles que hem superat ens han fet créixer, madurar i aprendre agafats de la mà. Aquesta relació viurà, avui, un nou episodi, un capítol transcendent, que detallarà el seu futur. Avui, estimat lector, anunciem la continuïtat o no d’Esport, opinió i futur.
I aprofitant que estem en contacte, tu i jo, receptor i escriptor, i abans de resoldre l’enigma que ens atrau, aquest és un bon moment per fer un breu balanç del que ha sigut el blog fins ara. Més enllà de la seva base, que ja coneixes, durant aquest temps hem fet passos endavant per fer créixer i millorar l’espai i hem ampliat les seves fronteres. El més destacat va ser engegar, al febrer, una nova eina que facilités la difusió i extensió del projecte en incorporar-nos a les xarxes socials (Facebook, Twitter i Instagram). La seva funció és recordar i emfatitzar les publicacions dels articles i crear un vincle més proper amb els seguidors. Cal destacar que a través d’Instagram vam compartir un seguit de fotografies explicant el procés d’escriure (“Darrere l’article”).

El juliol passat vaig fer una passa més enllà com a escriptor i, gràcies a aquest projecte que he construït pedra rere pedra, article rere article, vaig tenir l’oportunitat de donar el tret de sortida a la zona de blogs de Weloba.cat, una plataforma culer impulsada per LaTdP (La Transmissió d’en Puyal). Des del 28 de juliol, hi podeu trobar totes les meves reflexions al voltant del Barça, que es publiquen, exclusivament, en aquest mitjà. Per a mi, això significa una recompensa a la feina feta i suposa un repte estimulant i engrescador.

D’altra banda, a inicis d’agost, aprofitant l’absència d’actualitat esportiva, vam difondre una trilogia d’articles fonamentada a entendre i comprendre el futbol d’avui en dia i saber explicar quines són les bases que el mouen. Vam fer una extensa radiografia sobre aquest esport i vam ser capaços d’avaluar-lo en totes les seves dimensions.

Finalment, a mitjans d’agost vam ser recomanats per l’“Espai Internet” de TV3, una secció del telenotícies que cada diumenge suggereix pàgines web. Participar en aquest espai va ser un luxe, un plaer i un privilegi, i suposa una fita de gran magnitud que em motiva a seguir millorant. Estic satisfet, orgullós i content d’haver-ne sigut partícip i, des d’aquí, agraeixo a tots els professionals que hi van treballar la seva atenció i dedicació.

Després d’haver repassat el que ha donat de si el blog durant aquest temps i un cop hem comprovat la seva progressió ascendent, ha arribat el moment de pronunciar-se i anunciar una decisió que marcarà el futur del projecte.

D’una banda, sembla difícil, gairebé impossible, renunciar a tot el que m’ha donat el blog en aquest temps: instint, imaginació, empenta, proximitat, reflexió i un espai on poder dir-hi la meva. Durant aquests mesos he tingut l’oportunitat d’expressar les meves opinions i transmetre les crítiques i lloances que creia que mereixien ser difoses. Aquest projecte m’ha proporcionat comoditat, benestar, llibertat i saviesa i ha enfortit els meus coneixements esportius i vitals. Deixar tot això enrere no és fàcil.

Alhora, però, i com ja vaig comentar fa un any, l’institut pressiona, i molt, i, ara sí, em jugo el futur; d’una dècima, d’un 0,1, pot dependre el somni de la meva vida, l’aspiració que persegueixo des de fa anys, i arriscar-se a patir és atrevit. A més, els compromisos seran abundants i exigents i no conviden a exposar el demà al sobreesforç que, a la llarga, pot esdevenir perjudicial. Mantenir el blog suposaria un grau de sacrifici elevat que, a aquestes alçades, no sempre és ben rebut i que podria portar, al final, a un desenllaç no desitjat.

A la vida, doncs, hi ha moments en què toca decidir-se entre dues opcions, dues possibilitats, que canvien el rumb de la nostra existència. Una, guiada pel cap, mana actuar amb seny i col·locar les prioritats escolars davant d’una afició. L’altra, encapçalada pel cor, exigeix mantenir un projecte d’aquestes dimensions, transcendència i rellevància i seguir construint-me com a persona. A l’hora d’escollir, la por no és una bona companya, sinó que els reptes que se’ns presenten, les oportunitats que el destí ens regala, s’han de valorar sense estar atemorits pel que ens pugui passar. Els somnis, l’essència de les nostres vides, són els que ens fan moure endavant, progressar, madurar i créixer, i ells han de marcar el transcurs del nostre dia a dia. I aquest blog, amics, no és res més que el somni d’un futur prometedor que comparteixo amb tots vosaltres.

I com que els somnis no s’han d’abandonar i no hi ha cap perjudici de mantenir-los, com que no existeix cap motiu de pes que freni la meva empenta, que s’interposi entre el desig i la intenció, l’esforç i l’objectiu, la il·lusió i la realitat, i com que és el que sento, el que em representa, el que vull viure i el que vull gaudir: Esport, opinió i futur es manté.

A partir d’ara, conservarem el rigor informatiu com a pilar, seguirem garantint un elevat nivell d’exigència i ens mantindrem propers a l’actualitat. Com que continuar sostenint el blog serà complicat, però, és necessari un petit sacrifici, una renúncia, i per aquest motiu, a partir del proper cap de setmana, la regularitat de les publicacions serà quinzenal. L’avançament del següent article, pendents de l’evolució de l’actualitat, es farà una setmana abans.

Per acabar, lector, deixa’m donar-te les gràcies per fer possible que això segueixi endavant, progressant, ja que sense tu, sense la teva presència, el teu seguiment i la teva confiança res del que està escrit aquí hauria sigut possible. Per a mi, conservar aquest espai suposarà un gran esforç, però la immensa recompensa que m’ofereixes i que amb orgull recullo em serveix d’estímul per seguir endavant. Mentre aquesta flama perduri encesa, Esport, opinió i futur no morirà.