Pensar en el futbol i en la competició és sinònim de pensar en els jugadors, els entrenadors, l’afició, els gols i, també, inevitablement, en els àrbitres. I pensar en àrbitres és pensar en reglament, aquest document que a vegades tant ens indigna i tantes vegades voldríem modificar. Doncs resulta que aquestes normes, que, en certes ocasions, ens amarguen les nits, poden ser canviades. I és que l’International Football Association Board (IFAB), l’organisme encarregat del reglament del futbol i de determinar les regles del joc, està pendent de la 130a reunió general anual pel proper mes de febrer, entre els dies 4 i 6 a Cardiff, on es debatrà una reforma a les normes del futbol. Abans de la cita, però, Associated Press ha anunciat algunes de les propostes, que cal tenir en compte i sobre les quals cal reflexionar.
En primer lloc, un element que sempre ha creat certa controvèrsia és el fet d'impedir un gol per part d'algú que no sigui un jugador. Actualment, si un suplent o algun integrant del cos tècnic, per exemple, entra al camp i impedeix un gol, l'àrbitre decreta un bot neutral --en què el col·legiat llença la pilota entre dos rivals que se la disputen--. Mirant-ho des de fora, és ridícul que es canviï un gol per un bot neutral, una jugada que sovint és intranscendent. Amb això, tothom es posaria darrere el porter a salvar gols; el càstig, en definitiva, és de broma. Amb el nou reglament, però, es xiularà falta o penal i, per tant, s'ajustarà més a les conseqüències de l'acció. I perquè no considerar que si la pilota ja anava a entrar, ha sigut gol. En definitiva, queda clar que si no hi hagués hagut la interrupció inoportuna, hauria pujat al marcador. Tanmateix, penso que és deslleial amb l'esport que qualsevol integrant de qualsevol equip es fiqui sense permís al joc i eviti el més gran que té el futbol: el gol.
En segon lloc, respecte a l'atenció
d'un lesionat al terreny de joc, actualment cal que el jugador abandoni el camp per ser tractat amb l'equip mèdic. En el futur, en principi, això no serà així. Perquè després d'una entrada receptora de targeta groga o vermella el futbolista podrà ser atès al mateix terreny de joc, sense haver de sortir del camp. És, per mi, una decisió lògica, ja que fins ara, l'equip que havia comès la falta s'aprofitava de l'absència d'un jugador, que, en el fons, s'havia hagut de retirar per culpa del rival. Així, jugaven deu contra onze. Si aquesta idea prospera, serà responsabilitat de l'àrbitre saber afegir els minuts necessaris com a temps de descompte per compensar l'espera.
Seguint amb aquesta línia, fins ara els jugadors que surten voluntàriament del camp per canviar-se alguns dels elements que porta ha de ser revisat per l'àrbitre principal, que, per tant, es veu obligat a parar el joc. En el futur aquesta podrà ser una tasca exercida pel quart àrbitre, que s'encarregarà de comprovar que tot estigui en ordre, evitant trencar el ritme de la pilota i alleugerint la tornada del jugador. Al final, tot és sentit comú i s'han de buscar solucions que vagin en pro de l'espectacle. A vegades, un excés de protocol, un vici sovint malaltís d'àrbitres massa rectes, acaba sent contraproduent.
Per acabar, un aspecte que no està recollit, de moment, en aquestes propostes però que crec que caldria, si més no, debatre és la supressió del doble càstig: penal i expulsió. Resulta que quan un jugador comet una falta dins de l’àrea i l’entrada és dura o talla una ocasió manifesta de gol, és expulsat. Així, l’equip perd un dels jugadors i, probablement, rebrà un gol: doblement negatiu. Això, per exemple, és el que va patir al Camp Nou fa una setmana l’Athletic Club, que va veure com, ja al primer minut, el partit se li posava en contra. I davant d’aquesta situació, què és el millor? Hi ha partidaris d’eliminar aquesta mesura i evitar que un penal vagi acompanyat d’una expulsió. Es diu que és massa càstig per l'equip que el rep i que decanta un partit per una acció massa insignificant. A més, mantenen que cal tenir present que el càstig es podria considerar triple si tenim en compte que el jugador expulsat no pot tornar a jugar el següent partit i, fins i tot, s’agreuja si el jugador en qüestió és el porter.
D'altra banda, hi ha un altre grup --entre els quals m'hi incloc-- que s'ho miren des de l'altre costat. Si un porter, per exemple, fa falta a un davanter que l'encara en l'u contra u i l'àrbitre xiula penal, però no l'expulsa, haurà guanyat una segona oportunitat per intentar aturar la pilota. Si no vol ser expulsat, que mesuri la força i jugui dins del reglament. Que, en el fons, el que és mereixedor de targeta ho ha de ser en qualsevol zona del camp i en qualsevol circumstància.
 |
| 128a Reunió General Anual de la IFAB |
En qualsevol cas, i a l’espera dels resultats de la reunió, m’agradaria subratllar un aspecte que crec que és primordial. I és que davant les noves possibilitats que s’obriran cal mantenir una mentalitat oberta als canvis i a les novetats. Perquè hem de tenir present que el reglament ha de ser movible, s’ha de poder actualitzar a les noves tendències i a les noves necessitats que reclami l’esport. No podem continuar amb unes normes del segle passat, tot canvia, tot gira, i també ho ha de fer el reglament que regeix la competició. Tenint això present, qui sap si, d’aquí a un temps, haurem construït un futbol més just.
Ara bé, tot seguirà subordinat a les decisions dels àrbitres...
Seguint amb aquesta línia, fins ara els jugadors que surten voluntàriament del camp per canviar-se alguns dels elements que porta ha de ser revisat per l'àrbitre principal, que, per tant, es veu obligat a parar el joc. En el futur aquesta podrà ser una tasca exercida pel quart àrbitre, que s'encarregarà de comprovar que tot estigui en ordre, evitant trencar el ritme de la pilota i alleugerint la tornada del jugador. Al final, tot és sentit comú i s'han de buscar solucions que vagin en pro de l'espectacle. A vegades, un excés de protocol, un vici sovint malaltís d'àrbitres massa rectes, acaba sent contraproduent.
