QUÈ TENEN D’ESPECIAL ELS DERBIS?

Resulta que els derbis estan de moda. L’atzar va voler que els vuitens de final de la Copa del Rei ens regalessin dos enfrontaments històrics, d’aquests que tenen un tarannà especial, i hem recuperat la tensió competitiva. I és que els derbis sempre tenen un tarannà especial, una essència que els fa diferents i que els converteix en uns partits esperats. 
A Espanya, com en la resta de lligues arreu del món els derbis són freqüents, però n'hi ha tres que destaquen pel seu interès, la polèmica que els envolta i tot el que suposen: el Madrid-Atlètic, amb una tendència històrica revertida; el Sevilla-Betis, una rivalitat pura, i el Barça-Espanyo, una tensió perduda recuperada.

A Madrid, la nombrosa presència d’equips a la lliga (el Rayo, el Getafe, l’Atlètic i el Madrid) obra la porta a múltiples derbis. Tanmateix, el derbi madrileny per excel·lència és el Madrid-Atlètic, que els darrers anys han revertit una tendència històrica. En total, són 274 enfrontaments, amb 145 victòries blanques (el 53%)  

Per acabar, a casa nostra, tothom coneix el derbi català, entre el Barça i l’Espanyola, que amb els darrers partits ha recuperat la tensió perduda. És un partit amb molta història i molts antecedents, però fins ara la rivalitat s’havia relaxat i s’havia perdut la confrontació d’anys anteriors. Aquesta temporada, però, després de dos enfrontaments tensos hem tornat a la tensió i la polèmica i la rivalitat s’ha tornat a instal·lar a primera plana.
Estadísticament, el Barça goleja l’Espanyol, havent guanyat 113 dels 197 enforntaments directes, un 57%, i havent marcat 357 gols (gairebé dos per partit), pels 216 de l’Espanyol. De fet, l’Espanyol no derrota el Barça des del 2009, en un partit recordat per tothom; va ser aquell 1 a 2 al Camp Nou, amb dos gols de De La Peña, que va trencar una trajectòria de 27 anys sense victòria blanc-i-blava al Camp Nou i va convertir l’Espanyol en el primer cuer en la història que guanyava el líder de la Lliga. Des d’aleshores, tres empats i monopoli blaugrana. L’anterior derrota culer, però, també és d’aquelles que fan història, el tant temut Tamudazo, que va deixar el Barça sense Lliga la temporada 2007-08; un gol de Tamudo al minut 89 va posar el títol en safata pel Madrid, que empatava a Saragossa.
Són molts, doncs, els enfrontament tensos i decisius que han posat cara a cara els dos equips. Tanmateix, fins ara s’havia perdut l’ambient a què estàvem acostumat i l’escalfor característica s’havia refredat. Ara, però, un parell de partits tensos i tot ha recuperat la normalitat.

I dit això, podríem parlar d’altres derbis a la lliga espanyola: el derbi galleg, el Celta-Deportivo; el derbi valencià, el València-Llevant, o el derbi vasc, l’Athletic-Reial Societat. En tenim un munt. A altres lligues, també en tenim d’enfrontaments directes d’aquesta mena: a Itàlia, des de Milà, l’Inter-Milan; a Anglaterra, des de Manchester, el City-United, i des de Londres, el Chelsea, l’Arsenal i el Tottenham protagonitzen sengles derbis, als que cal sumar-hi el Fulham, el West Ham United i el Millwall; i des d’Argentina, el Clàssic d’Avellaneda enfronta el Club Atlético Independiente i el Racing Club de Avellaneda.

Etiquetes: Futbol