Johan,
Ja no hi ets, te n’has anat. Sense voler-ho, sense poder-ho evitar.
Tu, que vas inspirar un club en ruïnes i el vas portar fins on mai havia somiat; tu, que vas engrandir el futbol amb la teva presència; tu, que vas fer néixer una nova concepció de l’esport; tu, que vas fer tant per nosaltres. Tu, que vas volar per sobre els jugadors de l’Atlètic; tu, que vas conduir un Barça destrossat cap a la primera lliga després de catorze anys; tu, que vas deixar el peu encallat a la tanca de Wembley; tu, que vas predir amb destresa que Djukic fallaria aquell penal el 94. Tu, Johan per als amics, Cruyff per a la història, te n’has anat. Que cruel que és la vida. Et trobarem a faltar.
Johan, professor de futbol, inspirador de la vida, pensador per vocació, no vaig tenir el plaer de gaudir-te ni com a jugador ni com a entrenador, però sóc plenament conscient de què vas representar. I imagina’t com hauria de ser la teva transcendència si jo, posterior a la teva obra, conec a la perfecció el teu llegat. Va ser aquell Dream Team, aquella pròrroga a Wembley, aquelles lligues de Tenerife les que et van fer guanyar un nom. Però, més enllà dels títols, va ser aquella mirada, aquella manera d’afrontar cada partit, de respondre a la sala de premsa, de presentar l’equip, de disputar la pilota, les que t’han fet únic, especial i irrepetible.
Johan, ens has ensenyat tant en tants anys. Ens has fet entendre el futbol, hem après a jugar-lo, has reflexionat sobre la pilota i sobre la vida en si mateixa. Ens has obert els ulls, ens has mostrat el món, ens has acompanyat, t’hem fet costat, ens has donat suport i hem caminat de la mà. I ara ens deixes. Que injust és el destí.
I per tot això, Johan, recordar-te és fer gran el futbol, ennoblir la teva obra i exaltar un model que t’és propi i del qual tots ens hem apoderat. Acomiadar-te, Johan, és dir-te adéu com a persona i com a pensador. Això, però, no és sinònim d’oblidar les teves idees, la teva filosofia, la teva manera de veure la vida. La mort és injusta, eternament injusta, però mai et podrà arrabassar la petjada inalterable que has imprès i que quedarà per sempre en la història del futbol. Res ni ningú podran esborrar el teu record simpàtic i alegre, que ens farà recordar qui vas ser i que ens mantindrà sempre present la teva figura.
Johan, te’n vas, però es queden les teves paraules, el teu humor, les teves tàctiques imprevisibles, el teu caràcter inalterable. El teu futbol, la teva manera d’afrontar els problemes i de reflexionar sobre la vida.
“En certa manera sóc probablement immortal”, vas dir fa un temps. I sí, Johan, ets immortal, ets eternament immortal. I tots sabem que mai moriràs, que sempre hi seràs i que tot el que fem t’ho haurem d’acabar agraint a tu, pare.
Johan, que la flama mai s’apagui! Que la Teva Flama mai s’apagui. Ens encarregarem de conservar-la ben encesa. Seguiràs brillant entre nosaltres.
Gràcies per tants anys, professor!
Bon viatge!
T’estimem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada