LA DERROTA I LA VICTÒRIA, IGUAL PER A TOTHOM?

Fa deu dies es va donar el tret de sortida a una nova edició de la lliga de 1a divisió i els equips ja comencen a definir els seus objectius: alguns, els més dèbils, es conformen en no patir en excés per mantenir la categoria; d'altres, el grup més nombrós, desitgen salvar-se aviat per poder competir per a posicions europees; i el grup més reduït i ambiciós vol conquerir el títol. Cadascú lluitarà per les seves metes i segons les seves possibilitats; així doncs, no tothom entendrà i valorarà els resultats de la mateixa manera.
Guanyar i perdre són dues paraules imprecises i indefinides, i sovint ens podem arribar a preguntar què és guanyar i què és perdre. És alegria i emoció? És frustració i decepció? És només això, o darrere d'aquests mots s'hi amaga un món?
Sovint, en assolir la victòria, ens oblidem dels problemes, deixem enrere les dificultats i només pensem en el que hem assolit: un triomf material i sentimental. Si ho mirem al revés, comprovem que perdre significa haver fracassat i estem obligats a lluitar contra l'evidència que la feina feta fins aleshores no ha obtingut els fruits que desitjàvem. La derrota té més valor sentimental que material, ja que no ens afecta tant la pèrdua de la possible recompensa com el sentiment de frustració.

Però, realment, en ser derrotats, hem fracassat, i quan resultem vencedors, hem triomfat? No sempre, ja que a vegades una victòria insuficient pot suposar l'eliminació i una derrota per la mínima pot garantir la salvació. Posem d'exemple l'última jornada del campionat de lliga on dos equips estan lluitant per aconseguir la permanència a la categoria. La situació és la següent: el goal average individual està empatat, un dels dos equips té tres punts més que l'altre i una diferència de gols de tres positius, mentre l'altre equip ha marcat i encaixat els mateixos gols. Els partits acaben amb la victòria per la mínima de l'equip que anava per sota i de la derrota pel mateix resultat de l'equip que tenia avantatge. A causa de la combinació dels resultats, la classificació es manté igual i l'equip que ha guanyat el seu partit, tot i la victòria, no ha assolit el seu objectiu.
Un altre exemple el trobem a la Copa del Rei: fiquem-nos a la pell d'un jugador de futbol català, que milita a segona divisió B. Després de classificar-se a les diferents fases prèvies, el seu equip ha aconseguit classificar-se pels setzens de final. Al sorteig, l'atzar ha volgut que s'enfrontessin al FC Barcelona. És una notícia positiva o negativa? Amb força seguretat no podran classificar-se per a la següent fase, ja que seran eliminats. Però estaran tristos? Pensaran que la seva feina no ha obtingut resultat? Tot el contrari, de l'esforç als entrenaments i als diferents partits previs han aconseguit obtenir els seus fruits, jugar contra el Barça, el millor equip del món, i això és un premi.
Caldria entendre el significat de guanyar i perdre; pot ser que en un partit els dos equips que s'enfronten guanyin i alhora perdin. Cadascú dins de les seves possibilitats, dels seus objectius. En el fons guanyar no és només el fet d'haver aconseguit millor puntuació, és un element personal. Cadascú guanya i perd el que ell vol guanyar i vol perdre, en cap cas ens hem de sentir obligats a comparar-nos amb la resta per veure si hem guanyat o hem perdut, i ningú ens pot obligar a sentir-nos guanyadors o perdedors. Nosaltres, des de dins, ens hem de preguntar si hem assolit els objectius. Si la resposta és “sí”, el resultat és una victòria.

Etiquetes: Futbol