"EL FUTUR NO ÉS UN REGAL, ÉS UNA CONQUESTA"
La capacitat emprenedora és una qualitat molt important en els temps actuals. A vegades, però, i contra la nostra voluntat, els nous projectes no es desenvolupen com desitjaríem. El nostre esforç i dedicació no han estat suficients per al progrés, i això ens ha obligat a frenar les expectatives i a veure reduïda la nostra il·lusió. En conseqüència, el projecte s’ha aturat, s’ha fet evident el nostre fracàs i l’única lliçó que podem extreure’n és que “dels errors se n’aprèn”. No obstant això, les errades ens han de proporcionar experiència i no ens han de frenar les ganes de crear. Una idea fallida ens ha de donar energia per iniciar-ne una de nova, i si aquesta tampoc progressa, per a una altra. No podem permetre ser derrotats per la vida, sinó que en el nostre enfrontament contra ella, hem de resultar vencedors. Tal com va dir Robert Kennedy, el futur l’hem de conquerir i no podem pretendre que ens sigui regalat allò que desitgem, i si no aboquem tots els esforços en el projecte per poder superar les dificultats i saltar els obstacles, estem condemnats al fracàs.
Afortunadament, però, les circumstàncies descrites anteriorment no s’han esdevingut en el transcurs del blog i no podria estar més satisfet de com ha evolucionat el projecte; un cop deixats enrere els dubtes inicials i després d’haver superat la incertesa de l’estrena, tot ha progressat com esperava. Les sensacions han estat molt positives i la meva màxima satisfacció ha sigut comprovar la gratitud de poder expressar lliurement les opinions. Tal com vaig comentar en la carta de presentació, l’èxit del blog no depèn de les recompenses materials, sinó que l’autocomplaença és el triomf. La confiança dels lectors també ha estat un punt important, ja que el seu seguiment diumenge rere diumenge m’ha fet comprovar el seu interès pel projecte, i m’estimula a seguir endavant.
Aquestes reflexions no decanten la balança ni cap a la continuïtat ni cap al tancament, sinó que són el reflex del que s’ha esdevingut. És cert que les opinions a favor són prou contundents per deixar clar que el blog es manté, però les reflexions inicials exemplifiquen les dificultats d’iniciar i continuar un projecte d’aquestes característiques. Les obligacions escolars són moltes, masses fins i tot dedicant-s’hi exclusivament, i els compromisos acadèmics, com entendreu, tenen la prioritat. Per això, és arriscat afegir una responsabilitat com aquesta a la llista, que podria arribar a produir un destorb innecessari.
El que és evident és que hi ha raons sobrants que demanen no abandonar el blog, però d’altra banda, també hi ha impediments acadèmics i socials que reclamen deixar-lo com un projecte d’estiu, que queda aquí, a l’estiu, i no va més enllà. És en aquest moment en què és necessari escoltar l’instint, i des de dins, debatre la millor opció. Un cop exposades les possibles resolucions i després de valorar-les amb tots els avantatges i inconvenients, s’ha d’extreure una conclusió. Tenir por de fracassar és, a vegades, el que ens frena les idees. Naufragar ens pot semblar dur, però el que és pitjor és no intentar-ho, per això, encara que no sigui fàcil, ho vull intentar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada