 |
| Agger, David Luiz i Thiago Silva |
Cada estiu, un cop s’ha acabat la temporada, els equips busquen al mercat jugadors per reforçar les seves plantilles. Des de ja fa uns anys, la posició que el Barça necessita amb més urgència és la d’un central, però de moment encara no ha trobat un jugador amb garanties per ocupar aquesta posició. El 2008, el Barça disposava de Rafa Márquez, Carles Puyol i Gabi Milito en aquesta demarcació, i a causa de les baixes de Lilian Thuram i d’Oleguer Preses, van arribar Gerard Piqué (procedent del Manchester United per 5 milions) i Martín Cáceres (procedent del Vila-real per 16,5 milions). Aquest segon no va tenir un pas destacat pel Barça i va ser cedit a la Juventus un any després de la seva arribada a Barcelona, al Sevilla la temporada següent i l’equip andalús va utilitzar l’opció de compra corresponent al final de la cessió. El català, però, ha triomfat i actualment és un dels millors centrals del món. Un any després, va arribar Txigrinski (procedent del Xakhtar Donetsk per 25 milions), però no va disposar de minuts i la temporada següent va tornar al seu club d’origen per 10 milions menys. L’any 2010, Márquez va marxar al Red Bull New York i va arribar Javier Mascherano (procedent del Liverpool per 22 milions) per ocupar la posició de defensa central, tot i que la seva demarcació natural era migcampista. La temporada 2011-2012, Andreu Fontàs va pujar del filial, però a causa de la seva poca participació, el 2013 va ser cedit al Mallorca i un any més tard ha sigut venut al Celta. Aquell mateix any Milito va ser traspassat a l’Independiente d’Avellaneda. La temporada passada va arribar Song per ocupar la posició vacant tot i ser migcampista, i Marc Bartra i Marc Muniesa van pujar del filial. Aquest any el culebrot del central no ha sigut diferent dels anys anteriors i la junta directiva, tot i l’interès per alguns jugadors, no ha aconseguit incorporar a ningú. La primera opció per a Tito Vilanova era Thiago Silva, però el PSG el va renovar incrementant-li la fitxa i va convertir el fitxatge en impossible; amb l’arribada del Tata Martino també hi havia en la retina un central, però el desinterès de l’argentí va fer que les ofertes per Agger (Liverpool) i David Luiz (Chelsea) no fossin suficients per als respectius clubs. D’aquesta manera, un estiu més, el Barça s’ha quedat sense el central desitjat.
Piqué sembla l’únic indiscutible a l’onze titular, i per acompanyar-lo a l’eix de la defensa el Barça disposa de Puyol, Marc Bartra, Mascherano, Song i Adriano. El capità porta tota la vida al club i fa uns anys ningú li discutia la titularitat. Va sobrat d’experiència, però l’edat comença a passar-li factura en forma de lesions. Bartra és, conjuntament amb Piqué i Puyol, l’únic central pur de l’equip. La manca d’experiència, a causa de la joventut i de les poques oportunitats que li va donar Tito Vilanova l’any passat, pot passar-li factura. Tot i això, té qualitat suficient per tenir aquesta responsabilitat. L’argentí i el camerunès van ser fitxats per ocupar aquesta posició tot i ser migcampistes. El primer s’ha adaptat molt bé i genera confiança; el segon ha tingut pocs partits per demostrar el que val, però no sembla candidat a ocupar el lloc que falta. Adriano és l’últim invent de Tito Vilanova, que a causa de les múltiples baixes en defensa es va veure obligat a col·locar-lo en aquesta posició. No va decebre, però no és la millor opció per acompanyar Gerard Piqué.
Amb aquesta anàlisi es veu clara la necessitat d’incorporar un central, ja que Piqué necessita una parella amb garanties per intentar evitar les fugues defensives de la temporada passada. El català necessita una parella estable per defensar la porteria blaugrana i intentar reduir el nombre de gols encaixats en anys anteriors. La contractació d’un central hauria permès tenir jugadors disponibles tot i les lesions i sancions inoportunes i hauria aportat noves possibilitats tàctiques a l’equip. En canvi, probablement, s’hauria pagat un preu massa car i la seva adaptació hauria sigut ràpida i, potser per això, dolenta. Els joves del filial haurien vist que no es confiava en ells i potser haurien perdut les ganes de competir amb el Barça. Segurament, els haurien cedit o traspassat a altres clubs en els quals disposessin de més minuts. Contràriament, no haver-lo fitxat beneficia la part econòmica del club i dóna més minuts als que ho necessiten, com Bartra. D’aquesta manera, però, la feblesa defensiva es farà més evident i l’equip patirà en excés per mantenir la porteria a zero.
Personalment, crec que un cop més la directiva de Sandro Rosell no ha trobat al mercat el que la plantilla necessitava i ja comencen a ser massa els errors al mercat de fitxatges per un club com el Barça. A més de saber competir i aconseguir guanyar, s’ha d’aprendre a reforçar correctament l’equip per millorar-lo any rere any, i això, des que Rosell ha arribat, no ha passat. El president de l’entitat ha d’entendre que si no es fitxa, no es guanyarà, i per molts jugadors del filial que puguin ajudar l’equip en situacions límit s’ha d’invertir en fitxatges. Si no es fa, el cicle triomfal del Barça acabarà, i això, no ho vol ningú.
Etiquetes: Barça - Futbol - Extraesportiu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada