DESTÍ, ETS TU?

El futbol, segons diu la teoria, és “l’esport practicat entre dos equips d’onze jugadors cadascun amb la finalitat d’introduir una pilota, impulsada amb els peus, a la porteria del contrari”. A la pràctica, però, totes les definicions possibles es trenquen i queden descompostes per actuacions que cap norma escrita pot definir. L’últim exemple de la màgia del futbol ens arriba en forma de profecia llunyana i demostra, una vegada més, els cops amagats que ens reserva aquest esport.

Tot va començar amb la victòria d’Àustria al Festival d’Eurovisió, el maig d’aquest any. Per segon cop a la seva història, el país alpí es va coronar en aquest certamen, i en remuntar-se en el passat rememorant la seva primera corona, l’any 1966, es van descobrir, respecte a la temporada 2013-2014, possibles paral·lelismes relacionats amb el món de l’esport. El temps ha corroborat unes insòlites sincronies en els resultats futbolístics i, després de la resolució dels diferents fronts que presentaven, s’ha evidenciat un estret lligam entre les dues campanyes. Un resum d’aquests esdeveniments coincidents és suficient per adonar-se que el futbol és més que un simple esport i que, a vegades, pot esdevenir un ésser animat.

La temporada futbolística, a Espanya, té un protagonista destacat: l’Atlètic de Madrid; l’equip matalasser es proclama campió de Lliga, un campionat molt disputat, després de guanyar en l’últim compromís a Barcelona. D’altra banda, el Deportivo de la Coruña ascendeix a primera divisió després d’una excel·lent temporada a la categoria de plata, on jugava des de feia un any, i el Betis cau a la segona divisió en acabar com a cuer a la Lliga.
Pel que fa al Barça, està entrenat per un argentí, que arriba aquell any i que no obté grans resultats; la collita esportiva és d’un únic títol. El porter titular de l’equip, a més, abandona el club a final de temporada després d’uns anys defensant la porteria blaugrana.

A Europa, el Manchester i el Milan queden fora de les competicions continentals, en fer un mal paper en les seves respectives lligues, i el Madrid conquereix la Copa d’Europa després d’haver eliminat a les semifinals el vigent campió. La segona competició europea, d’altra banda, la guanya un equip espanyol.
Al Mundial de Futbol, la selecció espanyola hi arriba sent campiona d’Europa dos anys abans i, durant la fase inicial, juga al grup B. Espanya tanca la seva participació amb dues derrotes i una victòria, un balanç insuficient que provoca la seva eliminació. La vigent campiona també queda eliminada del torneig.

Aquesta descripció exposa els resultats de la temporada futbolística de l’any 1966. Sí. A més, com un aficionat al futbol ha pogut comprovar, també explica, fidelment, el que ha passat enguany al món del futbol. Dues temporades separades per 38 anys, amb tendències oposades i jugadors totalment diferents, tenen desenllaços calcats: apassionant, oi?
I és que el futbol, capritxós esport, ha volgut que, aprofitant una victòria d’Àustria a Eurovisió --casualitat o no--, aquesta temporada haguem viscut un déjà-vu de pel·lícula. Sí, el que sovint a la gran pantalla ens sembla fictici, imaginari i utòpic s’ha convertit en real, palpable, i ho hem viscut de primera mà. Fascinant, oi?
Tantes variants s’han convertit en resultats concordants, s’han agrupat en una única temporada, amb pocs mesos de separació, i han desembocat en una de les majors coincidències de la història de l’esport. Hauria pogut ser parcial o no ser, però al contrari, la concordança ha sigut absoluta. Al·lucinant, oi?

I davant d’aquest prodigi del destí, que ha volgut complir la seva voluntat, només puc admirar, com a un ésser superior, l’esperit del futbol, que regna sobre qualsevol acció que hi pugui influir, i decideix, segons els seus desitjos, els desenllaços de les competicions. Em tractareu d’exagerat i creureu que això són invencions pròpies d’estats de bogeria. Potser sí. Però, sincerament, trobo prodigiós que l’esport ens pugui regalar experiències com aquestes, que el Futbol ens ofereixi coincidències tan extraordinàries i que la casualitat superi els límits imaginables per qualsevol humà.
Veient evidències d’aquesta dimensió, doncs, exemples inqüestionables que ho demostren, ho afirmo amb contundència, certesa i seguretat: el futbol està viu.

Etiquetes: Futbol