EL TENNIS, UN ESPORT COMPETIT?

Fa quinze dies es va clausurar a Londres la temporada de tennis mundial. La Copa Màsters, que agrupa els vuit millors tennistes del món, va posar el punt final a una campanya vibrant de la qual cal extreure i analitzar algunes conclusions interessants. El panorama d’aquest esport actualment ha canviat molt respecte a fa poc més de dos anys i cal estructurar l’organització jeràrquica, si es pot dir així, del talent consolidat a les pistes de tennis. Una referència clara i unívoca és la classificació ATP, que ordena els millors tennistes segons la seva participació en els tornejos organitzats, i en fa un rànquing actualitzat després de cada prova. Més enllà d’aquesta estadística, a més, també cal saber entendre la capacitat i condició de cada esportista, repassar els factors que l’envolten i recordar el seu passat.

Ara mateix, amb l’activitat esportiva aturada, Novak Djokovic, Roger Federer i Rafa Nadal encapçalen la llista de tennistes mundial i reafirmen la condició que han acreditat durant tota la temporada. Tots tres, però, tenen personalitats i estils diferents i només comparteixen una mateixa passió, el tennis, i un mateix objectiu, convertir-se en el millor.

Novak Djokovic és l’actual número u del món. El tennista més potent i exigent físicament del circuit ha demostrat en incomptables ocasions que està a l’altura dels més grans i ja s’ha convertit en una referència. Aquesta temporada, ha conquerit set títols, entre els quals destaquen la Copa Màsters, el torneig de Wimbledon i els Màsters 1000 de París i Roma. Li falta, per completar el seu palmarès, una medalla olímpica i el Roland Garros. Tot i això, als seus 27 anys presenta un historial molt extens, envejable i que cal reconèixer. Encara té molta carrera per fer, ha de seguir demostrant la seva potència i intentarà atrapar les grans llegendes.

Roger Federer, probablement el millor tennista de la història, va tancar la temporada en segona posició. És elegant, segur i consistent a la pista i transmet seguretat en cada cop i contundència en cada servei. Amb 33 anys, l’edat no li suposa cap inconvenient, sinó que l’experiència d’haver competit durant més de quinze anys li atorga una superioritat mental davant de situacions que la reclamen. Va començar l’any en un preocupant i trist vuitè lloc del rànquing i hi va haver gent que es va atrevir a sentenciar-lo i eliminar-lo de l’èxit. Federer, però, va començar una progressió tenaç i ferma cap a les posicions davanteres i, sense perdre cap lloc des del gener, ha acabat l’any en segona posició, després de veure’s obligat a abandonar en la final de la Copa Màsters per culpa d’una lesió. Fa una setmana, va conquerir amb la seva selecció, Suïssa, la primera Copa Davis de la història del país, l’únic títol important que li faltava.
És el tennista amb més setmanes consecutives al número u del rànquing ATP, amb 237, i el que ha estat més de temps encapçalant la classificació, durant 302 setmanes repartides en tres períodes. També, posseeix el número més elevat de tornejos del Grand Slam (17), de títols individuals totals (82) i de participacions en el Gran Slam (59). Cal destacar, a més, que acumula el major nombre de victòries en campionats determinats, com les set corones a Wimbledon o les sis copes Màsters. Aquestes dades són, indiscutiblement, d’autèntic número u, de llegenda, de mite. I tot això sense perdre el respecte i la delicadesa.

Rafa Nadal ha tancat de manera frustrant aquest 2014. Fa un mes va ser operat d’apendicitis i per aquest motiu va haver de renunciar a disputar la Copa Màsters. A més, al llarg de l’any ha patit lesions que l’han allunyat de les pistes i la seva aspiració i desig és començar la pròxima temporada al màxim nivell per tornar a competir per tots els tornejos. Fort, enèrgic i dinàmic, és imparable en terra batuda i imposa respecte al rival que té al davant. Rei màxim de Roland Garros amb nou corones, medallista olímpic, campió en tres ocasions de la Copa Davis i en una del torneig de Wimbledon, només li falten, com a títols destacats, la Copa Màsters, de la qual ha perdut dues finals, i els Màsters 1000 de Miami, París-Bercy, Xangai i Cincinnati. Als seus 28 anys i amb 64 títols, encara li queda molta carrera i seguirà engrandint la seva llegenda.

Aquesta anàlisi reflecteix que el panorama tennístic internacional actual està dominat per tres jugadors molt destacats que s’alternen el control dels títols i del número u mundial. La seva trajectòria, el seu palmarès i la seva qualitat són espectaculars i tots tres, amb la seva dura i agraïda competència, s’exigeixen al màxim per seguir creixent. A més, figures com Wawrinka, Nishikori, Murray o Ferrer irrompen de tant en tant a escena per injectar emoció, intensitat i diversitat a la competició. Ells són els protagonistes encoberts que, qui sap si d’aquí a un temps, agafaran el relleu dels reis actuals.

El que és una evidència que ja s’ha constatat és que hi ha hagut un canvi d’època al tennis mundial; el domini que abans compartien Nadal i Federer de manera aclaparadora ja no és absolut. Ells eren les estrelles internacionals i entre tots dos es disputaven els títols importants, el número u i el prestigi mundial. El 2006, Djokovic va fer el primer pas en l’elit del tennis i cinc anys després ja havia imposat la seva autoritat. Ara és el tennista en millor estat de forma del moment i intimida a la pista i a la classificació.
L’enfortiment meteòric de Djokovic, la reafirmació de Federer com a talent encara vigent i la constant evolució de Nadal, doncs, han consolidat un podi de luxe al capdavant del tennis mundial. Tres noms, tres maneres d’entendre el tennis, tres històries, tres mons i un mateix resultat: haver transformat el tennis en un esport ric en competitivitat.
Encara queden lluny períodes amb gran disputa, com el que va separar els agostos de 1998 i 1999, en què cinc tennistes van liderar el rànquing mundial. Tot i això, el camí avança cap aquest objectiu i esperem que, en el menor temps possible, esdevingui realitat un certamen tennístic on els cinc primers, per exemple, es disputin aferrissadament les places capdavanteres.

Això, però, encara ha d’arribar, ja que destronar els tres reis del tennis actual és molt difícil. De moment, doncs, i esperant l’aparició de noves figures, gaudim de la potència il·limitada de Nadal, del talent inexorable de Djokovic i de l’elegància incomparable de Federer. Tots tres dibuixen un escenari tennístic de somni que tardarem a abandonar, però que cal que assaborim al màxim.

Etiquetes: Altres esports