CAL JUGAR-SE DINERS PEL FUTBOL?

En els darrers temps, està en augment una moda econòmicament vinculada amb l'esport i preocupantment arrelada entre els joves: les apostes. Aquestes, però, han crescut en un format renovat i adaptat en l'actualitat; ja no es basen únicament a encertar qui serà l'equip vencedor --com en la tradicional travessa, que encara està en actiu--, sinó que han fet un pas més enllà i ja incorporen altres elements de joc, com les alineacions, els gols, els resultats a la primera part, els golejadors o els minuts dels gols. Ja es  pot apostar per tot. Fins i tot, es pot jugar un cop al partit ja ha començat i les quotes es van actualitzant. Tot un món paral·lel a la competició.

I, evidentment, respectant la legítima voluntat i decisió dels apostadors de jugar-se els seus propis diners en apostes --més faltaria!--, m'agradaria posicionar-me en aquest. I és que em sembla poc encertat arriscar la situació econòmica d'un mateix en quelcom que no depèn de nosaltres i que, segur, ens farà partir. Quina necessitat tenim de posar en risc la nostra economia, deixant-la en mans d'algú altre que, en cap moment, remarà en la nostra direcció? Cal arribar tan lluny? No crec i no comparteixo, en absolut, aquesta dèria d'arriscar una part de la nostra vida --que al final, els diners són això, una eina més per viure-- en quelcom fora del nostre abast o control. 

Perquè com sempre he defensat, el futbol, com tots els esports, s'ha de viure amb intensitat, però una cosa és l'entusiasme del joc i un altre el frenesí de les apostes. D'una banda, la competició incita i condueix a la passió desfermada davant els èxits del teu equip, veient els gols, les jugades i els regats dels jugadors. I és clar que sí! I això no hem de perdre mai. D'altra banda, però, les apostes ens fan patir des de la grada i amb timidesa pels nostres estalvis i ens allunyen de vibrar amb el joc per situar-nos en un segon pla només pendents de la nostra situació personal.
No compensa, crec, el patiment, la tensió i l'angoixa de veure els teus diners sobrevolar un estadi de futbol sobre tu no tens cap capacitat d'intervenció al possible o probable --sempre en llenguatge hipotètic-- benefici econòmic, que ha de ser molt elevat --i poc freqüent-- per solucionar de veritat els teus problemes. En aquest sentit, penso que cal subratllar dos aspectes afegits. En primer lloc, la cortina de l'aposta et priva de gaudir amb plenitud del partit i centrar-te únicament en el joc. Sempre hi haurà en la teva ment aquells diners que tens apostats.

En segon lloc, imaginem-nos un seguidor del Barça, jove, que després de la seva primera feina guanya cent euros --el seu primer sou com a persona responsable-- i decideix apostar-los tots en un partit. Aquest noi veu que el proper partit, per exemple, el Barça s'enfronta a l'Athletic i que la victòria basca es paga a cinc euros per euro apostat, fet que li faria sumar --si apostés tot el sou-- 500 euros. El noi, atrevit i decidit, acaba jugant. Però resulta que el dia del partit el Barça està endollat i goleja l'Athletic per 5 a 0. Llavors què? Content per la victòria? O trist per la pèrdua de diners? Deixem-ho amb una felicitat futbolística i oblidem-nos de patiments innecessaris. Que per guanyar diners, ja podrà tornar a treballar. Ara bé, també em podeu dir que si aposta que el Barça guanya 5 a 0, una jugada amb el mateix valor econòmic, i l'encerta, la felicitat serà doble. Cert. Però tot el patiment no queda justificat per un episodi de guany puntual.

L'esport, doncs, s'ha de viure amb patiment, sentiments i emoció. Oi tant! Però aquestes sensacions s'han de quedar estrictament al camp i ens han de fer viure moments únics al camp, amb els jugadors i l'afició. I sí, ens faran enfadar-nos, plorar i entristir. Però això es quedarà allà, al camp, amb la pilota i els crits de "gool". I no ens ho emportarem, com un llast de gran envergadura a l'esquena del futur.

Etiquetes: Futbol - Altres esports - Extraesportiu