Gairebé 500 gols com a professional, més de 600 partits a l'esquena, un gol cada 105 minuts amb el Barça, 82 gols a la Champions i més de 300 a la Lliga. Números estratosfèrics, números inabastables: números de Leo Messi. I és que l'argentí, que no actua, precisament, com un "9" rematador pur, sempre s'ha caracteritzat per l'encert i l'efectivitat de cara a porteria. Ha fet gols de tots els colors, a tots els rivals, en tots els estadis i en totes les circumstàncies. Ha capitanejat el Barça cap a tots els títols, l'ha guiat cap a on ningú ho havia aconseguit, i els seus gols, tant transcendents com espectaculars, ja han passat a l'imaginari culer.
Mirant enrere, un seguidor blaugrana veurà que l'argentí té una àmplia col·lecció de registres anotadors. Ha fet gols agònics, com el del 2009 al minut 110 a l'estadi Zayed Sports d'Abu Dhabi, on va rematar amb l'escut --amb el cor-- el gol que va donar el "Sextet" a l'equip de llegenda encapçalat per Guardiola. Ha fet gols impossibles, com el de la passada final de la Copa del Rei al Camp Nou contra l'Athletic, en què va passar per on hi havia espai per acabar batent Iraizoz. Ha fet gols maradonians --que van perdent, a poc a poc, aquesta denominació per esdevenir gols messiànics-- com l'emblemàtic que va marcar contra el Getafe aquell famós 18 d'abril de 2007, quan es va driblar tots els jugadors fins a marcar un dels millors gols de la història. Ha fet gols èpics, com a Wembley, el 2011, per conduir el Barça a la quarta Champions i embogir després en una celebració extasiant.
Ha fet gols de pilota aturada des de totes les posicions. De falta, ja no se li resisteix ningú i els rivals comencen a pensar-s'ho dues vegades abans de fer caure un jugador blaugrana a prop de l'àrea. Messi ens ha ensenyat que les lleis de la física no es poden aplicar al futbol i que quan la seva bóta impacta amb la pilota el seu recorregut és tan imprevisible que no cal perdre temps estudiant-lo. Ni massa lluny, ni massa a prop; ni un pèl al costat, ni excessivament centrada; la posició de la pilota ja és irrellevant, mentre Messi sigui qui executi la falta.
Amb els penals, en canvi, ens trobem en una situació diferent i, per molt paradoxal que sembli, a Messi se li continuen resistint; amb el Barça ja n'ha fallat 15 dels 68 que ha picat, un 22% --un de cada cinc--. I n'ha desaprofitat de tan importants com el que va errar davant Cech en la fatídica porteria del Gol Nord en les semifinals de la Champions 2011-12 que van deixar el Barça fora de Múnich. Però també n'ha marcat, d'especials, com els dos que va fer al Bernabéu la temporada 2013-14, i d'històrics, com el de fa quinze dies davant el Celta --emulant el penal indirecte de Cruyff--.
 |
| Celebració de Messi en un dels gols del hat-trick que va marcar al Madrid el 2007. |
Ha fet gols d'un en un, decisius per salvar els partits, n'ha fet de tres en tres, ja ha anotat 34 hat-tricks amb el Barça --el primer dels quals, recordem, davant el Madrid de Capello, l'any 2007--, els ha marcat en forma de pòquer en quatre ocasions i en una, fins i tot, va ensenyar ell solet la maneta --davant el Bayern Leverkusen a vuitens de final de la Champions 2011-2012, en un partit que va acabar 7 a 1--.
Els registres golejadors de Messi tenen, doncs, un valor tant quantitatiu com qualitatiu. Els fa a cabassos, però els fa amb delicadesa. I ara, després de més de 10 anys gaudint-lo els culers, i tot i estar acostumats a les seves jugades inversemblants, ja no saben per on ens la traurà. Quan la pilota arriba als seus peus tot és imprevisible, tot és possible, i sovint ni els seus companys saben què té pensat fer. És tan superior que només ell és capaç d'entendre i veure abans que ningú, què farà, com ho farà i quan ho farà.
Tanmateix, ara faré d'advocat del diable i diré que Messi, per molt estrany que sembli, no ho ha aconseguit tot, no ha fet gols de totes les maneres possibles. Li falten tres quadres que encara no té penjats al museu.
En primer lloc, a Messi li falta el gol olímpic, el gol directe des del córner. Es tracta d'una execució realment difícil i que cal efectuar amb molta precisió, ja que la pilota ha de dibuixar una paràbola perfecta per poder entrar a la porteria. L'argentí va donar indicis de voler-ho aconseguir el diumenge contra el Sevilla, però el pal --amb l'ajuda de la defensa-- va escopir la pilota. Haurem de veure si ho segueix intentant...
En segon lloc, un gol al qual, personalment, dono poca bellesa plàstica, però que sempre agrada a l'afició és el xut des del mig del camp. Aquest no pertany a la zona de confort de Messi, que se sent lliure en espais oberts i amb camp per córrer i, per tant, en un contraatac preferirà conduir la pilota abans que xutar de lluny. Tot i això, mai se sap i potser un dia, en una jugada concreta, ho prova i la 'clava'. Per cert, Munir va aconseguir un gol així el 14 d'abril de 2014 amb el Barça juvenil davant el Benfica a la final de la Youth League.
Per acabar, un gol perseguit per molts jugadors --entre els quals hi ha Cristiano, per exemple-- i que Ronaldinho va aconseguir en el seu moment és la xilena. És cert que Messi no ho intenta pràcticament mai i que no deu tenir massa intenció de realitzar-la, però seria visual i romàntic veure Messi culminar amb precisió una xilena. De fet, en alguns partits esporàdics ho ha intentat --com en la final del Mundial de Clubs del 2011 contra el Santos o en un partit amistós el mateix any contra el Chivas--. De moment, però, cap resultat satisfactori. L'únic que ha pogut ha sigut anotar algun gol de tisora. Segurament, alguna altra oportunitat tindrà.
Aconseguir aquests tres gols seria la rúbrica final a una estadística inigualable. Podríem dir, d'aquí a un temps, que Messi, definitivament, va aconseguir marcar de totes les maneres que un futbolista es pot plantejar --i fins i tot més--. No obstant això, deixar aquests espais en blanc no ferien rebaixar ni una mil·lèsima la meva consideració --i la del món en general-- envers el jugador argentí. És tan gran que gols com aquests només el poden engrandir.
Xilena, olímpic i de mig del camp; tres gols, tres reptes, tres assoliments que, ara com ara, no tinc cap mena de dubte que Messi aconseguirà. I potser, fins i tot, abans del que ens pensem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada