Barça i Manchester City són, probablement, dos dels equips més en forma d’Europa. Situats en les places de privilegi en les respectives lligues i classificats per a la següent fase de la Copa, han demostrat tot el seu potencial, i ara els toca enfrontar-se cara a cara a vuitens de final de la Champions. Aquest partit ha estat en ment dels aficionats des que el va determinar el sorteig del desembre passat, i dimarts, per fi, se’n resoldrà el primer assalt. Els blaugrana van veure com el destí els emparellava amb un dels únics rivals que volien evitar, i els anglesos van patir els perjudicis d’acabar segons de grup i es veuen obligats a jugar contra un dels equips més perillosos del continent.
Citizens i culers han mantingut una trajectòria molt similar: després de tenir un inici dubitatiu en què es va qüestionar el seu joc, van aixecar el cap i van demostrar tota la seva qualitat. En les darreres setmanes, però, el rendiment ha tornat a decaure i, malgrat haver conservat la posició a la Lliga, els resultats no han estat els esperats i les crítiques han tornat a aparèixer. Ahir, en els seus respectius compromisos, van mostrar la seva millor versió i això ha apaivagat, en certa manera, els retrets envers el seu joc. Els dos conjunts juguen sota la mateixa bandera, el control i la possessió, i són dos equips que necessiten el domini del joc per sentir-se còmodes al camp. Tot i això, incorporen matisos tàctics que els fan diferents, i cada un, seguint les seves capacitats, idea modificacions.
El Barça té una plantilla molt completa i posseeix recursos per a qualsevol zona del camp. A la porteria, Víctor Valdés garanteix seguretat, transmet confiança i ha demostrat que es troba en el millor moment de la seva carrera. El català està protegit per una defensa convincent però que a vegades pateix en algun capítol del partit. Jugant amb dos laterals ofensius, com Alves, Adriano o Alba, els centrals han de ser responsables i generosos a l’hora de cobrir els espais i evitar deixar l’esquena sense protecció. Piqué i Mascherano són els dos titulars, i Puyol, ja veterà, i Bartra, encara immadur, esperen el torn a la banqueta.
Ofensivament, la pausa de Xavi, l’acceleració de Cesc, el ritme de Busquets i el control d’Iniesta asseguren tenir la possessió de la pilota per poder desenvolupar l’estil blaugrana. A dalt, Messi i Neymar són les principals referències i reben l’ajuda de Pedro i Alexis, dos jugadors en un gran moment de forma que, fins i tot, poden qüestionar el lloc al brasiler i a l’argentí. Malgrat la qualitat dels davanters, però, hi ha partits en què el Barça no troba la inspiració de cara a porteria i, de moment, encara no ha trobat el mètode definitiu per solucionar una mancança que arrossega des de fa anys. Aquest podria ser un factor clau en l’eliminatòria, ja que la contundència en atac determinarà, en bona part, qui serà el vencedor.
El Manchester City, per la seva banda, té un estil més ofensiu que el del Barça i, malgrat voler tenir el control del joc, també se sent còmode en un partit d’anada i tornada, i és ràpid i letal jugant al contraatac. El mig del camp està governat per Touré Yaya i Fernandinho; l’ivorià és un jugador ofensiu, exerceix de líder de l’equip i el seu talent i potència són la base per enllaçar la defensa i l’atac. El brasiler és solidari en els rols que ha d’interpretar i és el complement ideal de Touré. A dalt, les figures de Navas, Silva, Nasri, Negredo, Dzeko i Agüero necessiten distribuir-se les quatre places en l’onze titular, i la seva qualitat individual, inqüestionable, converteix el City en un dels equips més golejadors d’Europa. Agüero és la peça més important i, sent el segon màxim anotador de la Premier, assumeix la responsabilitat en atac. La pressió alta també és un tret característic de l’equip, que avança molt les línies per aconseguir recuperar pilotes en zona de creació i agafar el rival desprevingut.
L’aspecte dèbil dels anglesos és la defensa, ja que els centrals, normalment Demichelis i Kompany, cedeixen espais buits al darrere, es deixen guanyar l’esquena amb facilitat i es veuen obligats a rectificar amb habilitat per evitar ensurts. La sortida de la pilota, per contra, és un punt fort, que ajuda a la creació del joc que practica l’equip i permet tenir el control del partit des del darrere. Per acabar, Joe Hart, el porter, va començar la temporada en plena forma i, després de perdre la confiança de Pellegrini fa uns mesos, ara ha recuperat el nivell i torna a ser un jugador de garanties.
Establertes les radiografies dels dos conjunts, es fa evident la seva potència i qualitat i es demostra que, en teoria, haurien de ser dos dels grans aspirants a la Champions. El rendiment amb què arriben al partit, però, no és l’esperat i, tot i haver ensopegat en poques ocasions, el nivell que estan mostrant no és el millor, i el desencert en algunes fases del joc treu fiabilitat al seu pla esportiu. Algunes errades en defensa o la nul·la inspiració en atac, per exemple, són símptomes d’aquest desencert. Les lesions, d’altra banda, són el protagonista amagat de l’enfrontament: al Barça, Neymar surt d’un esquinç als tendons peroneals del turmell dret i els pocs minuts que acumula en les darreres setmanes poden privar-lo de disputar l’anada de l’eliminatòria; al City, Agüero i Fernandinho són baixa segura, i Nasri i Javi García tornen a l’equip després d’unes setmanes lesionats i la falta de rodatge pot obligar-los a iniciar l’enfrontament des de la banqueta. L’absència més rellevant seria la del davanter argentí, que és la principal referència ofensiva i sense el qual l’equip perd verticalitat.
Per a un aficionat, un partit com aquest té un valor incalculable; un seguidor neutral gaudirà d’un enfrontament que podria ser, sense cap problema, la final de la Champions i veurà, en estat pur, la pràctica del millor futbol. Els seguidors d’un equip i l’altre, però, no ho viuran tan agradablement i el patiment que, segur, hauran de suportar serà compensat si guanyen, però no tindrà gratificació si es perd. Els dos conjunts estan convençuts de les seves possibilitats i veuen les mancances de l’altre per sobre de les qualitats a què s’hauran d’enfrontar. Tots dos es visualitzen guanyadors, però saben que només un podrà seguir endavant a Europa. Pot semblar que aquest any és el del City, i després de naufragar les dues darreres edicions sent eliminat a la fase de grups, aquesta temporada vol tenir un paper destacat. Al davant, però, tindrà el Barça, un equip amb el llistó molt elevat i que ha arribat a les semifinals de manera consecutiva en els darrers sis anys.
En els últims dies les anàlisis, les prèvies i les reflexions han sigut abundants, variades i contínues. Cap estudi, però, és capaç de preveure un enfrontament com aquest i no es pot saber, per avançat, com es desenvoluparà. Personalment, crec que els dos equips tenen les seves possibilitats, i el conjunt vencedor serà aquell que menys errors cometi. Les errades, en un partit d’aquesta dimensió, es paguen molt cares, i el desencert a les àrees o els descuits en defensa poden trencar el somni de seguir endavant. És cert que la previsió del que passi al terreny de joc és complicada i arriscada, però tot i això, és inqüestionable que, si els factors desitjats es combinen i l’ambient, la qualitat, l’eficàcia i la inspiració hi són presents, viurem un dels millors partits de l’any. Els aficionats ja esperen amb il·lusió el xiulet inicial de l’àrbitre per començar a gaudir d’aquest enfrontament. Prepareu-vos, l’espectacle està a punt de començar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada