El Camp Nou és un dels estadis més grans del món i es caracteritza per l'elevada capacitat de públic. Tot i les dificultats que comporta omplir-lo a causa de les seves dimensions, però, sempre havia presentat una bona entrada, i en les últimes temporades l’equip havia gaudit de tot el suport dels seguidors. Enguany, per contra, sembla que els aficionats, impulsats per diverses causes, han deixat de banda els jugadors, i això ha provocat que en els darrers compromisos l’assistència hagi disminuït fins a nivells alarmants.
Aquesta important davallada es va fer evident en la tornada de quarts de final de la Copa davant el Llevant –en què només van assistir al camp 25.000 aficionats– i va culminar un descens iniciat a mitjans de desembre. Des de llavors, diferents elements han condicionat l’afluència de públic, i en els darrers deu partits l’assistència ha sigut, de mitjana, d’uns 53.000 aficionats, tan sols poc més del 50% de la capacitat de l’estadi. Aquesta xifra és desesperant i s’ha vist influenciada negativament per tres aspectes principals, que són una part de l’explicació d’aquest declivi.
El factor determinant en la poca assistència dels últims partits són els horaris imposats per la Federació; últimament el Barça ha disputat la meitat dels partits més tard de les nou de la nit, un moment poc adequat per jugar a futbol. Aquesta mesura és lamentable i desprestigia el futbol a Espanya: aquí, tot es fa pels diners i es tenen més en compte les preferències de les cadenes televisives que les dels aficionats del futbol. Malgrat la injustícia que suposa, aquest fet no serveix d’excusa per a totes les ocasions, ja que en els partits que el Barça ha disputat a les 16 h o les 20 h, horaris ideals, l’afluència no ha millorat en excés.
L’altre eix principal són els preus de les entrades. El Barça determina imports molt elevats, dels més cars d’Europa, i la Junta pretén que, tot i la situació econòmica dels ciutadans, aquests segueixin anant al camp pagant barbaritats com les que es proposen. La diferència de preu entre els abonaments a Espanya i a les altres lligues europees és abismal i, per això, és comprensible que en altres competicions el públic assisteixi als estadis amb més freqüència. En aquest sentit, s’agrairia un gest per part del club, ja que demostraria empatia i comprensió envers els socis. Els directius, però, només pensen en els beneficis, i com que, de moment, els comptes són positius, no es plantegen un canvi.
En tercer lloc, cal afegir una altra circumstància que ha estat present en les darreres setmanes: el joc de l’equip. Hi ha molts aficionats que s’han fet enrere a l’hora d’anar al camp a causa del baix rendiment que s’ha exhibit recentment. Aquesta decisió per part de l’afició no és acceptable, ja que el nivell mostrat no ha de servir de balança a l’hora de decidir assistir o no a un partit. Molts equips que juguen malament, no convencen o es troben en zona de descens, per exemple, reben tot el suport per part dels espectadors i això els fa més forts. A can Barça, acostumats a triomfs constants, no s’entén un rendiment inferior a l’habitual i, tan sols per aquest fet, ja es deixa de banda l’equip que ens ho ha donat tot.
Últimament, i per desgràcia, aquests tres aspectes han aparegut de manera simultània i això ha provocat la forta davallada de públic. Espero que sigui, tan sols, un fet puntual i que el Camp Nou, en el futur, torni a omplir-se en cada enfrontament, un fet fonamental si volem reafirmar la nostra condició de “millor equip del món”. Una bona manera d’adonar-se d’aquesta necessitat és mirar més enllà; si observem el que passa a l’estranger, comprovarem com alguns estadis europeus presenten una entrada envejable a cada partit i els equips juguen, realment, amb un jugador més. L’exemple més evident el trobem a Alemanya, al Signal Iduna Park, el temple del Borussia Dortmund. Aquest estadi frega el ple setmana rere setmana i els preus, baixos; els horaris dels partits, raonables, i la fidelitat de l’afició, provoquen que sempre, sense excepció, els jugadors gaudeixin de tot el suport dels aficionats. També cal destacar la lliga anglesa, on els horaris són normals i els preus, justos. Al Regne Unit, els estadis s’omplen amb freqüència i proporcionen una imatge molt inspiradora als camps de futbol.
Al Camp Nou, recentment, i lluny de l’ambient que es troba en aquests estadis, es respira una atmosfera freda, sense consistència. Aquesta reducció del públic, a més de servir per veure que els horaris i els preus no són els adequats i comprovar la poca lleialtat de l’afició culer en moments de debilitat, també és un argument més per abandonar la proposta de remodelar el Camp Nou, que preveu l’ampliació de l’aforament; en els darrers partits s’ha evidenciat que no és necessari. Primer, caldria conscienciar els aficionats de la importància que tenen en la trajectòria de l’equip i fer-los entendre que la seva presència pot afectar, a llarg termini, el rendiment dels jugadors. És primordial tenir present la rellevància que tenen els seguidors, no només al futbol, sinó també en els altres esports, ja que qualsevol competició, sense públic, perd significat. Per aquests motius, i més enllà dels detalls que no estan al nostre abast, demano profundament a la gent que pot anar al camp que hi assisteixi, animi i gaudeixi. No sabem si d’aquí a uns anys la glòria del passat quedarà, definitivament, enrere i desconeixem quan acabarà l’època gloriosa en què vivim. Per això, no veig cap motiu per perdre’s l’espectacle al Camp Nou; de moment, hi segueix present.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada