El Manchester City - Barça jugat el passat dimarts 18 de febrer, corresponent als vuitens de final de la Champions, havia de ser un partit on dos dels atacs més potents del món demostressin les seves armes i l’espectador gaudís del futbol en estat pur. Al final, però, i combinant-se amb el poc encert dels dos equips, l’àrbitre, Jonas Eriksson, va acabar sent el protagonista de l’enfrontament i les seves polèmiques decisions, com assenyalar amb penal una falta de Demichelis a Messi fora de l’àrea o anul·lar un gol legal al Barça, van encendre les aficions, i van eclipsar l’espectacle futbolístic. És un bon moment, doncs --i aprofitant que falten poc més de tres mesos per a l’inici del mundial del Brasil--, per reobrir un debat que s’ha generat en els darrers anys i que encara provoca diversitat d’opinions: l’ús de la tecnologia al futbol.
Hi ha molts esports que ja apliquen sistemes innovadors per evitar decisions errònies, i on s’han instaurat, se n’ha comprovat la funcionalitat i s’ha vist que són un gran avenç. El bàsquet, el tennis i l’atletisme en són clars exemples: en el primer cas, hi ha la possibilitat que els àrbitres valorin una jugada incerta a través de la repetició instantània vista des d’un monitor al costat de les banquetes; en el segon, s’utilitza l’ull de falcó, un sistema basat en diferents càmeres d’alta velocitat que permeten al jutge de pista repetir el bot de la pilota i verificar si aquesta ha caigut dins o fora dels límits establerts; en el tercer, existeix la photo-finish, una reproducció de l’arribada dels corredors que ajuda a determinar el vencedor en un final ajustat. Als esports de motor, per la seva banda, els comissaris, els encarregats de valorar maniobres polèmiques, disposen de totes les imatges possibles per prendre una decisió. La determinació es pren per consens entre ells i, fins i tot, algunes vegades, cal esperar a la finalització del gran premi en qüestió per conèixer-la.
Al futbol, en canvi, encara no s’ha introduït la tecnologia per evitar accions conflictives, i això provoca el record de moltes jugades assenyalades incorrectament per l’àrbitre que han variat el desenllaç d’una competició. Cal destacar els famosos gols fantasma, jugades en què es dubta si la pilota ha entrat, realment, a la porteria. En aquest sentit, des del 2009, un àrbitre assistent es col·loca permanentment al costat de la línia de gol per poder determinar de manera precisa la situació de l’esfèrica. Durant el temps que han estat en actiu, però, no han aportat gaires bons resultats i, per això, la FIFA ha anunciat que, després de les proves que ha dut a terme, al mundial d’aquest any ja s’utilitzarà la tecnologia per evitar aquest tipus de situacions: els estadis del Brasil disposaran de catorze càmeres que determinaran si la pilota traspassa, o no, la línia de gol, i la combinació d’aquestes imatges permetrà posicionar-la mil·limètricament; mitjançant sensors col·locats als pals de les porteries, l’àrbitre serà avisat, a través del seu rellotge, de la resolució de la jugada. Aquesta mesura arriba tard i no és suficient: al mundial passat, l’any 2010, un gol d’Anglaterra que no va pujar al marcador va eliminar la selecció de la competició, i han calgut quatre anys per aplicar mètodes que minimitzin aquestes jugades; és massa temps. A més, també cal recordar que els gols dubtosos no són les úniques polèmiques, sinó que les faltes, les mans i els fores de banda o de joc també poden portar a errors. El màxim organisme del futbol mundial, però, ha manifestat al voltant d’aquest aspecte que no està disposat a aturar el partit per verificar o canviar una decisió, ja que això aniria contra l’essència de l’esport i en trencaria la dinàmica.
Posar els àrbitres com a excusa davant d’una derrota sempre és la solució fàcil i, cada cop més, s’està convertint en l’habitual. Per això, la FIFA, i malgrat el raonament que ha donat, hauria de fer un pas endavant i decidir aplicar nous recursos tècnics en tots els aspectes del joc, per garantir transparència i correcció a l’hora de xiular. En aquest aspecte, és un esport una mica endarrerit i ha tardat massa temps a solucionar les freqüents errades arbitrals. En altres disciplines no es recorden grans escàndols i els personatges destacats sempre són els jugadors; en canvi, al futbol, les dures crítiques cap als àrbitres són habituals i hi ha moltes ocasions on ells són els més recordats després d’un partit.
No és un bon senyal que els col·legiats siguin els protagonistes d’un enfrontament, ja que això és símptoma que alguna cosa s’està fent malament. Els àrbitres tenen l’única funció de dirigir el joc, sense interposar-s’hi, i no poden ser, en cap cas, els actors principals. Per evitar-ho, la tecnologia és un mètode fiable i honest que els col·loca en segon terme, al lloc on haurien d’estar. D’aquesta manera, acabaríem, d’una vegada per totes, amb les freqüents polèmiques arbitrals que taquen la pràctica del futbol i no ens permeten gaudir-ne en plenitud.
Hi ha molts esports que ja apliquen sistemes innovadors per evitar decisions errònies, i on s’han instaurat, se n’ha comprovat la funcionalitat i s’ha vist que són un gran avenç. El bàsquet, el tennis i l’atletisme en són clars exemples: en el primer cas, hi ha la possibilitat que els àrbitres valorin una jugada incerta a través de la repetició instantània vista des d’un monitor al costat de les banquetes; en el segon, s’utilitza l’ull de falcó, un sistema basat en diferents càmeres d’alta velocitat que permeten al jutge de pista repetir el bot de la pilota i verificar si aquesta ha caigut dins o fora dels límits establerts; en el tercer, existeix la photo-finish, una reproducció de l’arribada dels corredors que ajuda a determinar el vencedor en un final ajustat. Als esports de motor, per la seva banda, els comissaris, els encarregats de valorar maniobres polèmiques, disposen de totes les imatges possibles per prendre una decisió. La determinació es pren per consens entre ells i, fins i tot, algunes vegades, cal esperar a la finalització del gran premi en qüestió per conèixer-la.
Al futbol, en canvi, encara no s’ha introduït la tecnologia per evitar accions conflictives, i això provoca el record de moltes jugades assenyalades incorrectament per l’àrbitre que han variat el desenllaç d’una competició. Cal destacar els famosos gols fantasma, jugades en què es dubta si la pilota ha entrat, realment, a la porteria. En aquest sentit, des del 2009, un àrbitre assistent es col·loca permanentment al costat de la línia de gol per poder determinar de manera precisa la situació de l’esfèrica. Durant el temps que han estat en actiu, però, no han aportat gaires bons resultats i, per això, la FIFA ha anunciat que, després de les proves que ha dut a terme, al mundial d’aquest any ja s’utilitzarà la tecnologia per evitar aquest tipus de situacions: els estadis del Brasil disposaran de catorze càmeres que determinaran si la pilota traspassa, o no, la línia de gol, i la combinació d’aquestes imatges permetrà posicionar-la mil·limètricament; mitjançant sensors col·locats als pals de les porteries, l’àrbitre serà avisat, a través del seu rellotge, de la resolució de la jugada. Aquesta mesura arriba tard i no és suficient: al mundial passat, l’any 2010, un gol d’Anglaterra que no va pujar al marcador va eliminar la selecció de la competició, i han calgut quatre anys per aplicar mètodes que minimitzin aquestes jugades; és massa temps. A més, també cal recordar que els gols dubtosos no són les úniques polèmiques, sinó que les faltes, les mans i els fores de banda o de joc també poden portar a errors. El màxim organisme del futbol mundial, però, ha manifestat al voltant d’aquest aspecte que no està disposat a aturar el partit per verificar o canviar una decisió, ja que això aniria contra l’essència de l’esport i en trencaria la dinàmica.
Posar els àrbitres com a excusa davant d’una derrota sempre és la solució fàcil i, cada cop més, s’està convertint en l’habitual. Per això, la FIFA, i malgrat el raonament que ha donat, hauria de fer un pas endavant i decidir aplicar nous recursos tècnics en tots els aspectes del joc, per garantir transparència i correcció a l’hora de xiular. En aquest aspecte, és un esport una mica endarrerit i ha tardat massa temps a solucionar les freqüents errades arbitrals. En altres disciplines no es recorden grans escàndols i els personatges destacats sempre són els jugadors; en canvi, al futbol, les dures crítiques cap als àrbitres són habituals i hi ha moltes ocasions on ells són els més recordats després d’un partit.
No és un bon senyal que els col·legiats siguin els protagonistes d’un enfrontament, ja que això és símptoma que alguna cosa s’està fent malament. Els àrbitres tenen l’única funció de dirigir el joc, sense interposar-s’hi, i no poden ser, en cap cas, els actors principals. Per evitar-ho, la tecnologia és un mètode fiable i honest que els col·loca en segon terme, al lloc on haurien d’estar. D’aquesta manera, acabaríem, d’una vegada per totes, amb les freqüents polèmiques arbitrals que taquen la pràctica del futbol i no ens permeten gaudir-ne en plenitud.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada