CARTA A CARLES PUYOL

Carles,

Ens deixes. Has comunicat la teva futura marxa del Barça a finals de juny i has sentenciat, de manera definitiva, que només et queden tres mesos aquí. Després de dinou anys al club, de quinze temporades al primer equip, de 593 partits defensant la samarreta blaugrana i d’haver aixecat 21 títols, plegues. Durant tot aquest temps has sigut un referent per als joves, has liderat fermament un club com el Barça i has demostrat que cal intentar-ho tot fins al final. Has complert, amb molt bona nota, el que es reclama d’un jugador culer i ja t’has convertit en un dels millors de la història. Per tot això, i per més, mai et podrem tornar tot el que ens has donat i t’estarem eternament agraïts.

El teu anunci ha deixat en estat de xoc tot el planeta futbol; no marxa un jugador qualsevol, no s’acomiada un defensa més; Carles Puyol, el flamant capità del Barça, diu adéu al club de la seva vida. Estic convençut que la decisió obligada de renunciar a allò que sents com a propi és dura i complicada. Però també estic segur que és la millor elecció per a tu. No tinc cap dubte que el que facis a partir del juny serà l’encertat i que qualsevol camí que agafis et portarà on tu vulguis arribar. No puc criticar, de cap manera, la teva determinació; és totalment comprensible que, veient-te incapaç d’assolir l’elevat nivell que t’autoimposes, prefereixis marxar abans que donar menys del que esperes de tu. Aquest és un gest que t’honora. Igual que t’honora la decisió de rescindir el teu contracte i no aprofitar-te de dos anys de sou que tenies assegurats; és un gran detall.

La veritat, i et seré sincer, és que no hi ha paraules en aquest món que puguin descriure, expressar o manifestar tot l’agraïment que et devem. Ens has regalat nits màgiques, ens has fet gaudir de jugades de somni, ens has revelat la fórmula del triomf i has evidenciat que el futbol és més que un simple esport. Ho has donat tot al camp, a cada partit, a cada jugada, a cada pilota, i on els altres no s’atreveixen a posar el peu, tu hi has posat la cara. La teva entrega al camp, la teva passió, el teu coratge i resistència, o la teva perseverança davant qualsevol obstacle t’han convertit en un jugador immortal. Has creat un estil propi, una manera de fer, d’actuar, i ets un clar exemple de professionalitat, dedicació i sacrifici.

Un símptoma inequívoc de la teva dimensió és veure com et lloen i t’elogien companys de vestidor, jugadors rivals, entrenadors, presidents, seguidors, directius i periodistes, col·locant-te al cim del futbol. Per a ells, i per a mi, has sigut, ets i sempre seràs una gran persona. Més enllà de la teva habilitat defensiva dins del terreny de joc o de la teva capacitat per dirigir un equip tan gran, hi ha la teva qualitat humana. La teva grandesa està per sobre de les capacitats futbolístiques, físiques o esportives que puguis tenir, i les teves mancances les has compensat, sobradament, amb el teu caràcter; cedir-li el privilegi d’aixecar el trofeu de la Champions a Wembley a Éric Abidal després que el francès superés un càncer, o el suport moral i psicològic que vas oferir al difunt Miki Roqué, són gestos de companyonia, empatia i generositat d’un valor incalculable. Per molts títols que haguessis alçat, per moltes copes que haguessis besat o per molts campionats que haguessis vençut, aquestes van ser les més grans de les teves victòries.

Aquest missatge no ha de ser un comiat definitiu. És cert que aquesta carta ha de servir per donar-te el meu últim adéu, però no és moment per lamentar-se o desolar-se, i els pròxims partits seran l’oportunitat d’agrair-te tot, absolutament tot, el que ens has donat. El 30 de juny arribarà la fi de la teva gloriosa trajectòria al Barça, i les teves lliçons dins i fora del camp, els teus gestos per als que més ho necessiten o les teves jugades emulant els millors quedaran enrere per donar pas a la tristesa que la teva marxa provocarà. Tot i això, es mantindran en el record dels millors moments de la història blaugrana i perduraran, per sempre, en la memòria culer.

Desitjo profundament que vagis on vagis, juguis on juguis, tot et vagi bé, tan bé com el que tu li has fet al Barça. Feia molt temps que un futbolista no tenia la teva magnitud i en mirar enrere només contemplo triomfs d’un jugador, tu, que va canviar la història d’un club sencer. A partir d’ara el teu dorsal, el mític cinc, quedarà enorme a qualsevol que el vesteixi; ja ningú podrà igualar el que has fet i el teu número hauria de ser retirat per sempre.

Veure un jugador com tu abandonant el Barça és una escena que ningú voldria contemplar. Ara, però, la decisió ja està presa i no podrem evitar acomiadar entre llàgrimes el que sempre serà el Capità del Barça. La porta de sortida, la gegant porta per la qual marxaràs, s’obrirà per tancar-se el proper 30 de juny. La d’entrada, el retorn al club, romandrà oberta per sempre, fins que, algun dia, decideixis tornar; t’haurem estat esperant.

De veritat, Carles, moltes gràcies per tot!

Mai t’oblidarem!

Etiquetes: Barça - Futbol