S'ha acabat la pretemporada i la competició arriba de nou. Un any més, una altra temporada, els futbolistes es preparen per disputar-se aferrissadament totes les competicions i ultimen la seva preparació física. Importantíssim. Perquè una vegada més, les imposicions incoherents del calendari els negaran qualsevol respir de partits i els reclamaran una elevada exigència física durant tota la campanya. Lliga, competicions europees, compromisos de seleccions i entrenaments espremeran al màxim la capacitat física dels jugadors, que s'exposaran a un desgast molt elevat i, de ben segur, veuran planar sobre l'actualitat les temudes lesions musculars. La mateixa història de sempre.
I és que els alts organismes del futbol ho han tornat a fer. Sense pensar en les limitacions físiques dels futbolistes, han tornat a establir un calendari que extralimita les possibilitats dels jugadors i eleva a nivells alarmants el seu desgast físic. Perquè demanem massa als esportistes. Volem l'espectacle cada dia i ens oblidem que els que ens l'ofereixen són persones humanes i també necessiten descansar, reposar i recuperar-se. L'anhel de futbol, que jo també comparteixo, ens encega i acabem abusant dels futbolistes. És tot un gran mercat, un gran expositor, en el que els futbolistes hi prenen part i acaben sobreexplotats.
90 minuts de futbol són molt llargs i quan cal competir al màxim nivell, es multipliquen. Físicament, mantenir el ritme de competició que demanem és molt difícil; la calor, el cansament, les possibles sobrecàrregues, el desgast i altres factors fan que els futbolistes hagin de competir no només amb el rival, sinó també amb els seus propis límits. A nivell psicològic, d'altra banda, també desgasta, i de quina manera, el fet de competir tan continuadament. Mantenir la concentració i la motivació és clau per afrontar els compromisos i la sobreparticipació dels futbolistes pot acabar produint l'efecte contrari. Aquest fet també produeix cansament psicològic, a vegades amagat, però que també obstaculitza la participació dels futbolistes. El que sí que és cert, però, és que aquesta condensació de partits ofereix als jugadors activitat constant i permet oblidar derrotes doloroses. Tanmateix, alhora priva de celebracions extenses de victòries plaents.
Observant aquestes condicions i veient el calendari, cal interioritzar un missatge clar: a vegades, els jugadors no poden donar més de si mateixos. Els futbolistes se sacrifiquen al camp, però pot passar que el seu cos no respongui i ells no puguin oferir més rendiment. Per això, no hauríem de criticar aquells jugadors que, acusats pel desgast físic, són incapaços d'esprintar al minut 90 de partit i hauríem de comprendre que no puguin estar al 100% durant tot el partit. És, simplement, educació física. Alhora, hem d'entendre que sempre hi ha el risc de lesionar-se i hem de tenir present que el mal físic sempre serà darrere els futbolistes. Les lesions sempre arriben en un mal context, sempre molesten i s'acaben convertint en el maldecap de les plantilles.
Per això, és molt important prendre consciència d'aquest perill i respectar les rotacions ideades pels entrenadors. Nosaltres, des de la llunyania, volem els cracs i les estrelles a cada partit, però ells també s'esgoten i els místers, amb tota la informació a l'abast, preparen les alineacions per tal de poder gaudir d'una plantilla a punt durant tota la temporada. D'aquesta manera, també cobren una rellevància especial els entrenaments que preparen els jugadors per als compromisos oficials. No només serveixen per assajar tàctiques i moviments, sinó que van bé per enfortir el seu físic i enllestir-los per a la concentració de partits.
I tenint present tot això que acabo de comentar, només queda criticar severament el calendari. Sense entrar en polèmiques del repartiment de partits de la Lliga Espanyola i el show que han muntat la LFP, el CSD i la RFEF, senzillament lamentable, còmic i extremadament caòtic, rebutjo la distribució que es fa dels partits. Ho reconec, m'encanta tenir futbol els set dies de la setmana, però cal acceptar que això no és possible. Hem de respectar el descans dels futbolistes i l'única manera de fer-ho és dilatant el ritme de competició. Perquè en aquest món no només ens ho hem de passar bé els aficionats, sinó que els futbolistes també han de gaudir del futbol. Ells mereixen un descans just i necessari i llueixen més quan poden reposar: tots contents.
Etiquetes: Futbol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada