F1, ESPORT D'HUMANS O COMBAT ENTRE MÀQUINES?

La Fórmula 1 és la referència del món del motor des de 1950. Els millors pilots del planeta disputen, anualment, el Campionat Mundial de Fórmula 1 i, acompanyats per les escuderies, recorren els circuits més prestigiosos del món. Aquesta temporada, la FIA --la Federació Internacional d’Automobilisme-- ha introduït moltes novetats en el reglament i en el disseny dels monoplaces per tal d’intentar reduir les diferències entre els equips i evitar un altre passeig triomfal de Red Bull.

Les modificacions tècniques que s’han aplicat són moltes i variades i es poden distribuir en quatre fronts principals. El motor passa de ser del tipus V8 de 2,4 litres a un V6 d’1,6 litres i, d’aquesta manera, es perden cent cinquanta cavalls de potència. Per no reduir excessivament la velocitat, una altra de les novetats que s’afegeix és l’ERS, un sistema de recuperació d’energia que proporciona velocitat extra equivalent a cent seixanta cavalls en la fase d’acceleració durant trenta segons per volta. Aquest mètode substitueix el KERS, l’utilitzat l’any passat, que oferia vuitanta cavalls durant set segons per volta en els llocs específics. D’altra banda, es passa de tenir dos tubs d’escapament a un de sol; la FIA no volia que els escapaments cap amunt ajudessin en l’aerodinàmica del cotxe, i després que els equips trobessin la manera d’invertir els gasos de sortida, l’única solució era col·locar-ne un de central. Per acabar, el morro del monoplaça, que abans havia d’aixecar-se 550 mil·límetres del terra, ara no ho pot fer més de 185 i això no afavoreix el flux d’aire per sota. Aquesta decisió és una mesura de seguretat, que assegura tenir el morro més a prop del terra i, per tant, fer més difícil que el cotxe s’aixequi en cas d’accident.

Pel que fa al reglament, també hi ha variacions importants. En primer lloc, el nombre de motors que els pilots poden utilitzar al llarg de la temporada es redueix de vuit a cinc, per tal d’estalviar costos de producció. En segon lloc, s’introdueix un límit de combustible en carrera; abans el màxim que es podia utilitzar eren 224 litres i ara no es podran superar els 100, un 35% menys. L’objectiu d’aquesta mesura és saber consumir menys carburant sense deixar de ser ràpid i, alhora, pensar en el medi ambient. D’altra banda, el pes del conjunt monoplaça-pilot ha de ser de 690 quilos com a mínim, 48 més que la temporada passada. Aquesta decisió es deu a l’augment de pes provocat pels motors i l’ERS. Per acabar, l’administració dels pneumàtics ha patit una breu modificació; l’any passat els compostos utilitzats a la Q3, la tercera fase de qualificació per a la carrera, havien de ser els mateixos que a la cursa i això provocava que alguns pilots no hi participessin per estalviar gomes. La FIA, per estimular la sortida de tots els participants, ha decretat que els pneumàtics utilitzats en la Q2, la fase prèvia, seran els de la carrera; així, cap participant es veurà obligat a estalviar.

Amb les reformes instaurades, s’ha comprovat la importància del cotxe davant la qualitat del pilot: la temporada passada Sebastian Vettel cavalcava per la pista sense oposició i el seu Red Bull no tenia rival; a aquestes alçades, ja havia guanyat dues carreres i havia quedat tercer en una altra. Enguany, l’alemany només ha aconseguit pujar al podi en una ocasió, com a tercer, i en el primer compromís es va veure obligat a abandonar. Aquest escenari ens obre la porta a reflexionar: si l’any passat el públic sentenciava que Vettel era un dels millors de la història i ara no aspira a guanyar totes les carreres és que alguna cosa ha canviat. Què? El cotxe.
I és que, en un món tan avançat com en el que vivim, no és estrany comprovar com el vehicle, la màquina que ha de fer de complement, acaba sent el màxim causant dels triomfs. Sí, ja sé que un cotxe no es mou sol i que no qualsevol persona pot conduir un Fórmula 1. És cert. I que quedi clar que, en cap moment, poso en dubte la qualitat de tots els integrants de la graella. Tot i això, ja no es pot negar que la feina dels mecànics i constructors ha guanyat una rellevància que abans no tenia i els pilots necessiten, indispensablement, un bon equip al darrere per arribar lluny.

Com s’explica, si no és per aquest raonament, que Hamilton i Rosberg, actuals líders del Mundial, no lluitessin pel títol l’any passat?; o que en tres de les quatre curses Daniel Ricciardo, que només té tres anys d’experiència, hagi acabat per davant de Vettel, el tetracampió mundial?; o que Hamilton, que l’any passat només va guanyar una cursa, ja hagi vençut en tres grans premis consecutius? El motiu és el potencial dels cotxes. No ho neguem i admetem-ho: actualment, els monoplaces són els protagonistes. I no per això hem de deixar de seguir la Fórmula 1, hem de rebutjar-la o hem d’oblidar-la. No. Això només ha de servir perquè ens adonem que aquest esport està canviant, res més, i hem de ser conscients que, ara, regnen les màquines.

Etiquetes: Altres esports