COM ES PRESENTA LA FINAL DE LA CHAMPIONS?

D’aquí a una setmana es disputa, a Lisboa, la gran final de la UEFA Champions League entre l’Atlètic de Madrid i el Reial Madrid. Després de nou mesos de competició, la Lliga de Campions, el somni de qualsevol futbolista, arriba a la seva fi amb un enfrontament de gran dimensió. El que es viurà dissabte no serà un partit més, no serà un derbi qualsevol, serà la dura batalla, l’atroç lluita, entre dos conjunts que desitgen escriure amb lletres d’or el seu nom en la història del futbol.

El camí per arribar-hi no ha sigut senzill i ambdós conjunts han hagut de salvar obstacles temibles i perillosos. Després de passar amb comoditat la fase de grups, van arribar les rondes eliminatòries i van començar a aparèixer els equips amb identitat i personalitat. A vuitens, el Madrid va golejar amb comoditat el Schalke 04 i l’Atlètic va superar amb tranquil·litat el Milan. A quarts, els blancs van derrotar el Borússia Dortmund amb patiment, ja que, malgrat el 3-0 de l’anada, en què tot semblava decidit, els alemanys van vèncer per dos gols a casa seva i van instaurar el pànic entre el madridisme. Els matalassers van jugar contra el Barça i, en una exhibició tàctica i de joc, el van enfonsar. En l’última dificultat abans d’assolir la final, els merengues van humiliar sense pietat l’actual campió, el Bayern de Guardiola; després d’una victòria per la mínima al Bernabéu, van destrossar els alemanys en un contundent 0-4, la derrota més dolorosa i àmplia de la història del club bavarès. L’Atlètic, per la seva banda, es va enfrontar al Chelsea de Mourinho, i en un partit memorable a Stamford Bridge els espanyols van batre els anglesos per 3-1 i, d’aquesta manera, van transformar un somni llunyà en una realitat consolidada.
Ara, el passat queda enrere i, cara a cara, veurem els dos millors equips d’Europa. A la banqueta, Ancelotti i Simeone disputaran la batalla tàctica; a la porteria, Courtois i Casillas lluitaran per demostrar qui és el millor d’Europa; defensivament es comprovarà qui té més autoritat, els millors centrals del món o un equip constituït per protegir; i a dalt, una lluita de titans, un combat entre feres perilloses, Diego Costa i David Villa enfront de Cristiano Ronaldo i Gareth Bale. El sacrifici i la il·lusió contra els diners i la urgència.

I com arriben els dos equips a la gran cita? Físicament, fosos, ja que l’esforç de les últimes setmanes els ha passat factura. Al Madrid, Pepe és dubte seriós per a l’enfrontament, i Cristiano Ronaldo i Benzema no tenen la participació assegurada. A l’Atlètic, sembla que Diego Costa i Arda Turan es perdran el partit si no aconsegueixen recuperar-se dels problemes físics que acumulen després del partit d’ahir. A més, l’esforç fet pels jugadors matalassers al Camp Nou lluitant per la Lliga i la càrrega de minuts al llarg de la temporada no hi ajuden; caldrà una setmana de descans per afrontar en les millors condicions el compromís europeu. Psicològicament, els dos conjunts arriben en estats anímics diferents. Els blancs, després d’haver llençat la Lliga, necessiten refer-se i tornar a endollar-se competitivament. Els matalassers tenen la moral molt alta un cop haver guanyat el títol de Lliga i desitgen conquerir la Champions per col·locar la cirereta al pastís a una temporada històrica.
Referent a la visió prèvia a la final, des del madridisme, segueix present la malaltissa obsessió per aconseguir la Décima, que va començar fa dotze anys i que, fins ara, no ha cessat. La sensació entre els seguidors blancs és que, després de cinc semifinals consecutives, ha arribat el moment i, per fi, podran aturar la set de triomf que acumulen. Florentino Pérez, el president blanc, ha tingut entre cella i cella la consecució de la Champions i ha hagut de destinar 656 milions d’euros per intentar aconseguir-la. Per ell, i per tot el madridisme, perdre la final seria un fracàs; mai s’han vist tan a prop d’un somni que arrosseguen des de fa temps i haver d’acceptar que del cel a l’infern hi ha tan sols un pas seria molt dur.
A l’altra cara de la moneda, trobem l’Atlètic de Madrid, que, amb un pressupost modest i amb la humilitat com a bandera, ha arribat a la glòria. Només ha necessitat una proposta ambiciosa, un entrenador amb personalitat, uns jugadors entregats i sacrificats i una afició titànica al darrere per derrotar equips construïts, únicament, per guanyar; els matalassers són un exemple que, sovint, l’orgull arriba més lluny que els diners.
Des de l’òptica culer s’entén que s’animi, a mort, l’Atlètic, ja que la visió del capità blanc, Iker Casillas, aixecant al cel el trofeu de la Champions, la Décima, horroritza, escandalitza, la culerada. Davant d’un any com el que s’ha viscut a can Barça, un fracàs blanc pot salvar la temporada i veure l’etern rival enfonsat apagaria, en certa manera, l’incendi que han provocat els errors propis.
Des de Madrid, es presumeix de ser la ciutat que acull els dos millors equips del continent, i comprovar que, d’entre 32 candidats repartits per tot Europa que van iniciar el viatge a principi de temporada, els dos finalistes són de la mateixa ciutat és un luxe i un plaer. Ara, les sensacions prèvies a les finals europees s’han instal·lat a Madrid, que respirarà, en una final sense precedents, un ambient nou, mai vist abans. Tot i això, el sentiment de pertinença a una ciutat vencedora quedarà apagat per unes hores quan comenci el partit; els seguidors del Madrid rebutjaran els de l’Atlètic i viceversa, i no serà fins al cap d’un temps quan ambdues aficions reconeixeran l’orgull d’haver fet possible aquesta hegemonia.

Allunyant-nos de la rivalitat, el que és segur és que el partit serà trepidant, emocionant, vibrant i èpic. Ho serà més enllà dels equips que el disputen, que són monumentals, ja que el que dóna un volum Universal a la competició, el que la converteix en un referent, a part dels grans equips que la juguen, és el seu nom, la seva història. Al llarg dels anys, els millors conjunts d’Europa han sigut partícips d’aquest torneig, els més grans del món l’han gaudit i només els escollits, els eterns, han sigut capaços de conquerir-lo. Dissabte, aquest passat viurà un nou episodi, un altre capítol, en què caldrà veure quin dels dos equips agafa el tren que passa per Lisboa amb destí a l’eternitat.

Etiquetes: Futbol