QUÈ ENS ESPERA?

La lliga espanyola de futbol, el campionat domèstic, és la competició que premia la regularitat, que demostra l’evolució dels equips durant l’any i que reflecteix, realment, la seva capacitat competitiva. És el títol més fiable a l’hora de valorar una temporada al complet i poder fer el balanç dels resultats esportius. Ara, després de 36 partits, hem arribat a les jornades decisives, i els dos darrers compromisos decidiran, en horari unificat, els diferents fronts que encara estan per resoldre: evitar el descens i conquerir el títol.

La primera disputa oberta, la zona més calenta, la trobem a la part baixa de la classificació, on cada temporada molts equips lluiten, batallen, per evitar baixar a segona divisió. Enguany, després que el Betis certifiqués de manera matemàtica el seu descens fa dues setmanes, vuit equips es mantenen en aquesta franja i hauran de disputar-se les places de la permanència. El Getafe i l’Osasuna, actualment, ocupen la zona vermella, però a dalt, i en ordre ascendent, esperen Almeria, Valladolid, Granada, Elx, Màlaga i Espanyol. Personalment, crec que els dos darrers, malgrat no estar matemàticament salvats, no descendiran, ja que tenen un coixí ampli de punts. Respecte a la resta, crec que seria injust que el Getafe, després d’ocupar places europees a l’inici de temporada, tingués un desenllaç tan cruel; pel que fa a l’Elx, representaria esguerrar la feina feta fins ara i, amb la gran campanya que va fer l’any passat a segona, seria una recompensa romandre a primera; Granada, Almeria, Osasuna i Valladolid crec que seran els que es repartiran les dues places que falten per decidir, ja que, per mi, són els més dèbils. Tot i això, la poca distància entre ells i els enfrontaments directes que queden asseguren incertesa fins al final.

Si mirem més amunt, ens topem amb les places que donen accés a les competicions europees: aquesta temporada, el cinquè, el sisè i el setè tindran presència a la Lliga Europa, aquest darrer, a causa de la classificació dels dos finalistes de la Copa del Rei --Barça i Madrid-- per a la Champions. Les tres posicions ja estan establertes i Sevilla, Reial Societat i Vila-real en són els beneficiats. L’únic que pot canviar en els dos últims partits és la seva posició, que faria variar les rondes prèvies que hauran de superar per arribar a la fase de grups de la competició. D’altra banda, el quart lloc atorga una plaça per a la fase prèvia de la Champions League, i l’Athletic Club se la va assegurar en el darrer partit. Aquí, són faves comptades.

Al cim de la taula, tocant el cel, localitzem els tres aspirants al títol, tres candidats que s’ho podrien jugar tot a l’última jornada. Atlètic, Barça i Madrid disputaran aferrissadament la consecució de la Lliga i seran partícips del desenllaç més vibrant dels darrers anys. L’enfrontament entre blaugrana i matalassers en l'última jornada obre la porta a múltiples combinacions i caldrà tenir la calculadora a mà en els dos compromisos que resten. La base, la matemàtica essencial, diu que l’Atlètic en té suficient amb quatre punts o empatant els dos partits; el Barça també depèn d’ell mateix i necessita sumar les dues victòries; per acabar, el Madrid ha de vèncer en totes les cites i esperar que l’Atlètic no aconsegueixi més d’un punt i que el Barça no n’obtingui més de quatre. Més enllà d’aquesta senzilla equació, però, hi ha variades i complexes possibilitats per decidir el títol, depenent dels resultats. Per exemple, si avui l’Atlètic guanya contra el Màlaga, el Madrid ja no podrà ser campió. D’altra banda, en el cas que els matalassers perdin i Barça i Madrid saldin amb victòria els seus compromisos, la darrera jornada seria d’infart: al Camp Nou, l’equip vencedor s’emportaria el títol, però, en cas d’empat i després d’una victòria blanca davant l’Espanyol, s’adjudicaria la Lliga el Madrid.
Des del meu punt de vista, penso que l'Atlètic és l'equip que més se la mereix, ja que ha sigut el més compromès i ha demostrat capacitat competitiva en tots els escenaris. En canvi, Barça i Madrid han sigut irregulars durant la temporada i no han mantingut una dinàmica constant. A més, pels matalassers seria un premi a l'esforç, la perseverança i l'entrega.
Enmig de tots els equips que es juguen la vida en els darrers partits, i més enllà de la tensió, hi ha conjunts que, per no poder assolir objectius més ambiciosos, per haver aconseguit els establerts a l’inici de l’any o per no haver fet la feina, ja no tenen res a guanyar. Tot i això, i en funció del seu calendari, seran jutges de la Lliga. Es tracta del Rayo Vallecano, el Llevant, el Celta i el València, situats entre la vuitena i l’onzena posició, i que, havent eludit el perill, ja no poden accedir a Europa. També cal incloure-hi el Betis, ja descendit; el Vila-real, la Real Societat i el Sevilla, classificats per a la Lliga Europa, i l’Athletic Club, amb plaça per a la Champions.
Sobre la teoria, i amb la classificació al davant, hi ha aspectes que semblen clars. Observant equips amb un marge còmode de punts, o contemplant conjunts amb més necessitat, ens pot semblar evident quins són o deixen de ser els màxims favorits en els dos fronts que, encara, queden per definir. No ens enganyem. El Futbol, el destí, és tan excepcional que no podem preveure què ens guarda per a aquest final de competició. Les especulacions o els pronòstics són del tot acceptables, però hi ha factors, més enllà dels esportius, que cap ésser humà és capaç de valorar. El Futbol no entén de matemàtica, i els deutes passats que ha de pagar, els càstigs que ha d’imposar o les sorpreses que ha de concedir són els aspectes que fan que aquest esport sigui tan especial. Ells injectaran fortes dosis d’emoció i tensió en aquest intens, únic i trepidant desenllaç de Lliga.

Etiquetes: Futbol