Amb la temporada acabada, ha arribat el moment de valorar les diferents actuacions dins de l’àmbit esportiu. Durant l’any, des d’ESPORT, OPINIÓ I FUTUR hem analitzat els diferents esports, hem valorat les competicions que s’han disputat i hem lloat jugadors i equips que ens han fet somiar. Ara, posem les notes de fi de curs i, després d’haver publicat diumenge passat el cinquantè article d’anàlisi esportiva, avui n’agafem cinc de referència i opinem si la nostra predicció subjectiva s’ha complert o no després del desenllaç del tema avaluat.
SUSPÈS. Dubtàveu del rendiment de Neymar?
A principis del mes de gener, vam sentenciar que Neymar havia iniciat la seva explosió a Can Barça. Després d’uns mesos d’adaptació, en què es dubtava de la seva forma física, i d’haver entès com funcionava el club, començava a demostrar les seves qualitats. A més, amb l’absència de Messi s’havia carregat l’equip a l’esquena i havia demostrat la seva capacitat de lideratge. Una desafortunada lesió al camp del Getafe a la Copa i un seguit de despropòsits, però, van fer que el seu rendiment tornés a decaure i des del gener ja no ha tornat a ser el mateix. Es va començar a desinflar i no va estar al nivell que se li reclamava al Barça. Ara, al Brasil, torna a demostrar la seva vàlua i esperem que l’any que ve a l’equip blaugrana recuperi la seva millor versió.
Sens dubte, va ser prematur certificar que Neymar ja estava adaptat i sentenciar que el seu nivell era l’esperat. Tres partits bons de l’astre brasiler ens van encegar davant l’evidència que encara li queda molt recorregut per fer, molts conceptes per aprendre i molt talent per adquirir. Tot i això, tard o d’hora, triomfarà.
APROVAT. Estava justificat que Messi no descansés?
A mitjans de novembre, Messi va patir una lesió muscular que el va allunyar dels terrenys de joc durant dos mesos. En aquest moment, des de l’afició culer es va qüestionar que ni Guardiola ni Vilanova s’atrevissin a fer seure a la banqueta l’astre argentí per protegir-lo de les lesions i es va començar a preguntar si li hauria calgut descans. Enguany hem pagat la imprudència d’etapes anteriors i el Barça no ha pogut disposar de la seva estrella en el tram decisiu de la temporada.
Vam qüestionar que la decisió encertada fos confiar cegament en el físic del davanter, però vam haver d’admetre que, fins que no havien arribat les dificultats, no ens n’havíem adonat. Ara, després de descansar durant temps, Messi ha recuperat la forma física, però necessita recobrar tota la seva qualitat. S’ha fet evident que hauria sigut millor no sobreexplotar les capacitats de l’argentí i esperem que, en el futur, l’error no es repeteixi.
NOTABLE. Té límit el motociclisme català?
L’any passat, el motociclisme català va viure el període més reeixit de la seva història; Viñales, Espargaró i Márquez van conquerir el títol mundial en les seves respectives categories i van certificar el domini del nostre país al món. Amb l’inici, al març, d’un nou Mundial s’havia de verificar que aquesta generació tenia vida al davant, i amb un seguit d’actuacions convincents s’ha comprovat que encara queda temps de regnat català.
Márquez ha vençut en les set carreres d’enguany i ha igualat el rècord del gran Valentino Rossi; Esteve Rabat lidera amb mà de ferro la categoria de Moto2 i sembla encaminat cap al títol; a Moto3 Àlex Rins, Àlex Márquez i Isaac Viñales ocupen la quarta, cinquena i sisena posició, respectivament, i batallen en cada gran premi per les primeres places. Tots ells segueixen al peu del canó i els resultats parlen per ells mateixos; de moment, aquests pilots no tenen límit.
EXCEL·LENT. Tata Martino, la decisió encertada?
Gerardo Martino va arribar precipitadament a la banqueta blaugrana a finals de juliol. La renúncia obligada de Tito Vilanova el va portar fins al Camp Nou i es va veure obligat a enfrontar-se a un repte de grans dimensions. Al principi, semblava clar que la seva poca experiència en el futbol europeu li passaria factura i no podria reprendre el cicle triomfal del club. Tot i això, al començament de la temporada el rendiment de l’equip no va decaure i, després de tancar la primera volta amb una única derrota i assolir la classificació per a vuitens de la Champions, feia la sensació que res havia canviat.
Només va caldre l’arribada dels compromisos importants, amb rivals d’entitat al davant, però, per certificar el declivi que, inicialment, havia sigut imperceptible. El Barça es va desfer i, de la manera més trista, va acabar un cicle triomfal irrepetible. Amb la derrota a la final de Copa contra el Madrid, la desfeta a la Champions davant l’Atlètic i la pèrdua del títol de Lliga enfront dels matalassers al Camp Nou, es va reafirmar que quelcom havia fallat. Després del final de la competició, Martino va anunciar que marxava i això fa pensar que, potser, el problema requeia en la banqueta.
MATRÍCULA D’HONOR. Ha acabat el domini de Barça i Madrid a la Lliga?
En acabar la primera volta de la lliga espanyola a primera divisió, vam diagnosticar que, potser, el bipartidisme entre Barça i Madrid al capdavant de la Lliga havia arribat a la seva fi després de deu anys de domini aclaparador. L’Atlètic de Madrid, amb uns registres a l’alçada dels millors, una plantilla implicada i un entrenador amb personalitat, estava plantant cara als dos grans equips d’Espanya i feia pensar que un canvi s’aproximava. Després d’una segona volta plena d’intriga, emoció, competitivitat i tensió, va arribar l’última jornada, la final de la Lliga, l’enfrontament al Camp Nou entre Barça i Atlètic que havia de decidir el campionat. El partit va acabar en empat, un resultat suficient pels matalassers per conquerir el títol.
D’aquesta manera, l’equip madrileny ha corroborat un canvi de tendència en el futbol espanyol. El que fa dos anys, sense anar més lluny, era un domini sense oposició de Barça i Madrid ara s’ha convertit, ja, en passat. A més, els dos conjunts no han superat amb tanta claredat tots els rivals; ja sigui pel seu estat de forma, pel desgast físic i psicològic o per algun altre motiu no els han atropellat com en ocasions anteriors. Esperem que aquests factors siguin significatius de cara al futur per mantenir la competitivitat d’enguany. El que és evident, i ja ningú ho pot esborrar, és que l’Atlètic ha guanyat aquesta Lliga i, després de nou anys al capdavant, ni Barça ni Madrid se l’han endut.
Les qualificacions que hem aplicat serveixen per tancar una etapa, una temporada esportiva, que ha estat tan productiva com apassionant. Aquest cercle que avui acaba serveix com a preludi per encetar, d’aquí poc, un nou cicle, noves experiències, que esperem que igualin les viscudes enguany; irrepetibles, inesborrables i úniques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada