QUÈ SIGNIFICA EL MUNDIAL DE FUTBOL?

El mundial de futbol és la competició amb més renom del món de l’esport. Cada quatre anys s’estableix la capital del món de l’esport a un país, que alberga, durant un mes, el torneig més global i universal que existeix. Per l’estat que l’organitza és un prestigi acollir-lo; pels jugadors, un orgull disputar-lo, i pels aficionats, un plaer viure’l. Un campionat d’aquesta importància té un seguiment absolut per part de tots els aficionats del futbol i reclama fer una prèvia que englobi tots els fronts que mantindrà oberts durant la seva celebració.
Al voltant de l’edició d’enguany, hi ha diversos aspectes que mereixen ser destacats, fets que condicionaran el desenvolupament de la competició i marcaran els resultats.

En primer lloc, les lesions, que van ser molt presents durant els amistosos previs a la competició i van trencar el somni de diferents jugadors, que no podran acompanyar les seves seleccions. Cal destacar els casos de Ribéry, que pateix una lumbàlgia; Montolivo, que es va fracturar la tíbia, i Reus, amb problemes al turmell. A aquests imprevistos problemes físics cal sumar els de Mario Gómez, Falcao, Thiago i Valdés, que es van lesionar amb els seus clubs durant la temporada i no van aconseguir recuperar-se a temps. En total, més de cinquanta jugadors han renunciat al Mundial per culpa de problemes físics.

En segon lloc, els temps morts que, per primer cop, s’admetran durant els partits. La calor sufocant que farà al Brasil obligarà els futbolistes a un gran esforç físic, i la FIFA, perquè els jugadors puguin descansar, refrescar-se i beure, va decidir introduir dos minuts de pausa al joc --al minut trenta de cada part-- en les ocasions en què la temperatura sigui superior als 32 °C. Cal recordar, però, que els enfrontaments es disputaran al migdia, alguns a les 13 h, ja que, en lloc de decidir jugar-los a la nit, quan fa menys calor, els directius van decidir aplicar mesures que trenquen el joc i no eradiquen al complet el gran problema que suposarà la calor.
En tercer lloc, en aquesta edició han tingut molt ressò les primes que cobraran els jugadors en cas de triomf; un cop més, lamentables. El cas que ha rebut més crítiques ha sigut el de la selecció espanyola: cada jugador cobraria 72.000 euros tan sols per superar la fase de grups --el mínim que se’ls exigeix--, una xifra equivalent al sou d’un espanyol mitjà (22.000 €/any) durant més de tres anys; a més, per conquerir el títol, els de Vicente del Bosque ingressarien una quantitat de 720.000 euros per cap, el que un ciutadà cobrarà treballant trenta-dos anys i mig. Tot i això, tranquils; el president de la Reial Federació Espanyola de Futbol va explicar que no se subvencionaran amb diners públics. Comparant aquesta xifra amb la d’altres seleccions, a Alemanya i a França, dos països solvents econòmicament, els jugadors cobrarien 300.000 i 330.000 euros respectivament per guanyar el Mundial. Una diferència, doncs, del doble, que exemplifica dues maneres d’entendre el món.
A més, lluny dels assumptes plenament esportius, la prèvia del Mundial ha estat marcada per les protestes als carrers de tot el Brasil. Els ciutadans reclamen més qualitat institucional i política, menys corrupció i més inversions en educació i sanitat. El Mundial serveix d’aparador per mostrar al món el desacord amb les polítiques econòmiques del govern; segons algunes informacions, les despeses que ha suposat l’organització de l’esdeveniment tripliquen el pressupost que s’havia presentat el 2007. Malgrat que ara les manifestacions estan més relaxades que fa uns mesos i lluny de l’ambient escalfat que es va viure fa un any durant la Copa de Con-federacions, preocupa el comportament dels contraris al Mundial durant la celebració de la competició i caldrà veure quina serà la seva reacció. Per aquest motiu, el govern ha desplegat un extens cos de seguretat i intentarà evitar el caos i la tensió extrema que es tem. També fan por les possibles vagues de transport, que dificultarien el trasllat dels aficionats. De moment, en la jornada inaugural hi van haver greus enfrontaments a fora l'Arena Corinthians, escenari del partit, que van acabar amb deu ferits i la indignació generalitzada dels manifestants.
Segons una enquesta publicada pel Centre d’Investigació Pew a principis de mes, el 60% dels brasilers creuen que ha sigut una mala idea ser seu del Mundial. Aquest rebuig es veu amb perplexitat i sorpresa des de l’exterior, ja que no sembla possible que un dels països més lligats al futbol s’oposi a la competició mare de l’esport. Tot i això, que quedi clar, les queixes dels ciutadans són totalment comprensibles.
I futbolísticament, què ens espera? Ens augura un inici trepidant; després del partit d’inauguració entre el Brasil i Mèxic i de la repetició de la final del Mundial passat, entre Espanya i Holanda, en els pròxims dies s’han de disputar grans partits amb els integrants dels grups B i D com a protagonistes, capitanejats respectivament per les seleccions d’Espanya, Holanda i Xile, i per les de l’Uruguai, Anglaterra i Itàlia. A més, l’Alemanya-Portugal ens prepara emocions fortes. De moment, els resultats no han sigut els imaginats i les sorpreses als terrenys de joc obren la porta a una competició apassionant; la humiliació d'Holanda a Espanya o la victòria de Costa Rica davant l'Uruguai, per exemple, demostren que els partits seran impronosticables.
Individualment, les millors figures del planeta esperen el seu torn. A la porteria, jugadors amb experiència i veterania, com Buffon i Casillas, i porters novells preparats per mostrar-se al món, com Keylor Navas i Courtois. A la defensa, futbolistes consolidats, com Lahm, Ramos i Thiago Silva, i jugadors que necessiten confiança per progressar, com Varane. Al mig del camp, les referències col·lectives de les plantilles, liderades per Pirlo, Toure Yayá, Modric, Gerrard o Xavi, i Pogba o Hazard, que tindran l’oportunitat de refermar-se. A la davantera, els cracs per excel·lència de les seleccions, els líders dels seus equips: Messi i Cristiano busquen consolidar-se internacionalment; Luis Suárez, certificar la seva bona temporada; Lukaku, seguir demostrant la seva qualitat, i Neymar, començar a créixer en els grans escenaris. Sens dubte, del seu rendiment durant la competició dependrà el paper de les seves seleccions. I si hem de seguir el que diuen les apostes, sembla que el títol es disputaria entre el Brasil i l’Argentina. Darrere seu, Espanya i Alemanya s’haurien de jugar la tercera plaça, i lluny de tots ells, Bèlgica, que està cridada a ser la revelació del torneig, optaria, amb menys possibilitats, a la corona.
Cal afegir dos aspectes dels quals també s’haurà d’estar pendent: una selecció europea mai ha aconseguit vèncer en territori americà, i Alemanya, Espanya o Portugal, entre d’altres, poden trencar aquest malefici; i Miroslav Klose, davanter alemany, es pot convertir en el màxim golejador històric dels mundials si anota dos gols durant el torneig.

En clau blaugrana, caldrà veure quin és el rendiment de les dues figu-res de l’equip: Messi i Neymar. L’argentí ha de liderar la seva selecció en l’oportunitat d’or per conquerir el Mundial; el brasiler, malgrat la seva joventut, serà la referència de l’equip amfitrió, que s’enco-manarà a ell per fer un paper destacat en la seva Copa del Món. Més enllà dels dos astres, el club blaugrana ha proporcionat un bon gruix de futbolistes a la selecció espanyola, en total set jugadors: Xavi, Ini-esta, Busquets, Piqué, Jordi Alba, Cesc i Pedro. Ells seran, sens dubte, la base que mourà el pla tàctic de l’equip. A més, cal afegir la partici-pació de Song amb el Camerun, Alexis amb Xile, Mascherano amb l’Argentina i Dani Alves amb el Brasil.
Evidentment, com es pot comprendre, fer una prèvia completa d’una competició d’aquesta dimensió requereix una gran extensió. Tot i això, és necessari fer un repàs, una pinzellada, del que ens espera en les pròximes setmanes: ens espera una competició extraordinària, no només pels factors que l’envolten, sinó perquè tan sols la podem gaudir cada quatre anys; ens espera un ambient futbolístic incalculable; ens esperen trenta dies, un mes, d’espectacle als terrenys de joc; ens espera, sense més, la festa del futbol. I aquesta celebració, tot un desig pels jugadors, té prou prestigi i rellevància perquè les protestes socials li treguin protagonisme. No rebutjo, en cap cas, les reclamacions i explicacions que els ciutadans del Brasil exigeixen a la presidència, però crec que un esdeveniment d’aquestes característi-ques, més enllà de ser un aparador per protestar i defensar uns drets, és l’oportunitat pels que estimem el futbol de gaudir, durant unes setmanes, de l’esport en la seva màxima expressió. Cada quatre anys es reuneixen a la capital del món les 32 millors seleccions del pano-rama internacional, liderades pels millor jugadors del planeta, ani-mades per les aficions més fidels. La pilota va començar a rodar dijous passat, però queden dies, molts dies, de competició; futbol en estat pur. Us ho perdreu? 

Etiquetes: Futbol